CERCANT EL RAIG DE LLUM

Un relat de: MariaM

Quan t’he vist arribar, de sobte, ha tornat per a mi el raig de llum que em faltava per respirar amb normalitat. Mai no havia sentit angoixa semblant, des què el vailet de cal Ros es presentà a casa dient que, possiblement, eres mort. Part de l’edifici en flames s’havia enfonsat. La meva pròpia vida va restar enjòlit.
De professions de risc n’hi ha moltes; cada matí o a qualsevol hora de la nit, quan deixa el llit per anar a la feina, realment, la vida em queda en suspens. Lluito per tal que aquesta sensació que em comença a la boca de l’estómac, no s’interposi entre nosaltres, però, per molt que m’hi esforci, no em recupero fins que el veig arribar per la porta, sovint, encara amb la cara emmascarada.
Ser dona de bomber, no és fàcil. Ho sé ara, per l’experiència d’uns quants anys i, ja ho sabia, quan, abans de casar-nos vaig estar a punt de fer-me enrere. Ens estimàvem massa per deixar-ho córrer. Enamorament i estimació, van guanyar la partida contra el foc exterior que malbarata i lleva vides.
Avui ha estat un d’aquells dies d’angoixa. Les imatges que mostrava la televisió eren esfereïdores. Quan t’he vist entrar no m’ho podia creure. M’he llençat als teus braços i, el batec del meu cor junt amb el teu, m’ha tornat a la realitat, altra vegada feliç. Hem guanyat un cop més.
No em puc avesar a les teves absències, del tot arriscades. Quan som al llit i t’abraço i tu em compenses, abastament, jo t’amenaço amb no deixar-te anar, tu rius, però, jo ploraria; de plaer, sobretot, però, també, de por.
Tinc por de perdre’t, amor meu. Sé prou bé, ho sé amb el cap, que no puc demostrar-te el meu temor, però, els sentiments no entenen de ficcions. Quan, seriosa et pregunto si no hi hauria manera de fer-me bombera, per poder estar al teu costat, per protegir-te, per aguantar-te la mànega, si fos el cas... llavors, sols embogir i ets tu qui m’ho demanes, que et prengui i acariciï. No cal que encengui el foc, perquè, ja n’estàs, d’encès, amb la passió del primer dia i més. Ara en sabem d’encendre-la, i tarda molt en apagar-se la flama. Ets tan bon amant com bomber, et dic. I et superes a tu mateix. És el que succeirà d’aquí una estona, quan siguis a la dutxa i em cridis o em prenguis d’una arrabassada.
On ha quedat l’angoixa? Què se n’ha fet de la por? Tal vegada, també abraçades, i confoses amb l’escuma, han fugit pel desaigua de la banyera.
La llum que tots busquem i anhelem, es transforma, té diferents fisonomies. Com els àngels, en qui crec. Jo en tinc un vestit de bomber.

Comentaris

  • Bombera romàntica[Ofensiu]
    MariaM | 26-12-2020

    El teu comentari sobre la bombera romàntica podia servir per un altre relat, convertint-la en piròmana, però, no s'hi val perqué la idea fóra teva i ben teva.
    Gràcies per seguir-me.
    Bones Festes.
    MariaM

  • Com si cada dia fos el darrer[Ofensiu]
    MariaM | 26-12-2020

    Hesentit dir que vivim el que ens cal viure...
    Gràcies per seguir-me.
    Una abraçada.
    MariaM

  • EMBOGIR-TE PEL TEU BOMBER[Ofensiu]
    MariaM | 26-12-2020

    Sí, sempre val la pena guardar-lo, per si de cas.
    Salut i humor.
    Una abraçada
    MariaM

  • EMBOGIR-TE PEL TEU BOMBER[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-12-2020 | Valoració: 10


    M'ha impressionat.
    Sí, és veritat que vols cercar el raig de llum del teu amor, per no pedre's el teu bomber. Tan el vols que no vols que vaja a apagar el foc, però això tens també el vestit de bomber, guardat per si de cas.
    Saluts i cuida't...
    PERLA DE VELLUT

  • Com si cada dia fos el darrer[Ofensiu]
    Montseblanc | 03-12-2020

    Diuen que posar la vida en risc, passar situacions perilloses i sortir-se'n, estimula la libido. I així sembla que els hi passa als del teu relat. Ser conscients de que la vida es pot acabar qualsevol dia fa que visquin el dia a dia més apassionadament. Com hauríem de fer tots, però la majoria no tenim professions tan arriscades (en teoria) que ens recordin que hem de viure cada dia com si fos el darrer.
    Gràcies per una paraula nova que he après: enjòlit!

  • Bombera romàntica[Ofensiu]
    SrGarcia | 03-12-2020

    Un relat molt romàntic; és veritat que hi ha professions perilloses que fan patir més als propers que al mateix professional.
    Mentre l'anava llegint em temia que no fos un d'aquests relats de terror, en què la dona del bomber acabés sent una piròmana i hagués calat foc a la casa. Afortunadament no ha sigut així.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: