cel trencat

Quina tempesta de paraules ...
quin ritme ...
... s'agraeix l'aixopluc dels versos lents com glorietes on pendre forces per sortir de nou sota la pluja ...

Deu ser realment impressionant veure caure una tempesta en un indret on diuen que sents com les plantes creixen i respiren... Un indret que imagino imponentment paradisíac, on - i se'm fa difícil d'imaginar - les balenes neden tranquil.les molt a prop de les platges, i el bellissim colibrí -un veritable somni per a mi - besa totes les flors... El teu poema, trenat de paraules que semblen curculles enfilades a les algues i a les tijes, vessa com un brollador de bellesa inesgotable. És admirable!

Una abraçada Quetzcoalt!

(I per cert, benvinguda a casa!)

Uau! amb aquest Cel trencat has aconseguit trencar-me el cor... però de precioses emocions!!!
M'encanta la manera que tens de descriure els paissatges, els sentiments... tot. I també m'agrada molt el teu encant per la naturalesa: els gorgs, el mar, el cel, la selva... tots aquests elements que junts formen un paissatge que espero que mai arribem a destruir del tot...

Merci pel teu comentari en el meu espai! M'ha fet molta gràcia!! Perquè mai m'havien fet cap comentari encara... ;) Ostres! Pel que fa a quetzcoatl... claro! La "serpent emplumada" (com l'atracció de Port Aventura!). No sé si hi hauràs estat (a port aventura..., però hi ha una atracció amb aquest mateix nom La serpiente emplumada i que a més, la figura que l'envolta correspon exactament a la teva descripció!!! (una mena de serp-ocell!!).

Gràcies també pel comentari a marxar... ja sé que prefereixes escrits sobre pianos, jejeje, però és que els últims tres relats em van enganxar en un mal dia... jajaja. Ja vaig veure que el ver rossar no no estava ben dit... i que s'utilitza en castellà i en català no... però és que personalment, m'encanta la paraula, (com sona, com em fa sentir...) i en canvi no m'acaben de convéncer els mots utilitzats en català... (com per exemple: fregar, refregar...), no tenen la mateixa força...

Segueixo desitjant-te molt bon estiu i bones vacances i que puguis gaudir un munt del relax en paissatges tan preciosos com els que descrius!
(i després fer-nos-en una gran descripció, és clar!)

Bones vacances!!!
Gemm@

...molt peculiar del cel trencat, i que troba la seva força en la quantitat de verbs que empres per definir-lo. No és un cel quiet i estàtic. És un cel que té vida, que té força.

I al final, en el últims versos, quan apareix el jo, quan la veu poètica pren part i entra en el poema, és quan es produeix la fusió entre cel i poetessa, entre natura i persona.

Hi ha imatges d'una plasticitat absoluta. Belles per elles mateixes.

Fins la propera,

LLIBRE

sota la pluja de les teves lletres i m'he mullat d'elles,
no he gosat tapar-me d'elles,

Eren tant belles!!

Equinozio

Així es com entenc la pluja. Aquí, a la mediterrània, on, com diu en Raimon, la pluja no sap ploure.

Recordo haver viscut més d'una tempesta a la selva, i la cosa és d'una dimensió quasi descomunal. Es desploma, com bé dius tu, hi ha energia per tot arreu, soroll, força, crit i salvatjada.
Amb les palmeres al vent, que prou feina tenen d'aguantar-se, i la terra, que no s'empassa ni una gota d'aigua més, vomita l'aigua cap als rius i al mar. Com sigui. Depressa. Forta.

I al cap d'una estona... el blau turquesa i la remor de la serenor. El sospir de la tranquilitat.

Bé, quetzcoatl, segueix fent-nos viure aquells paratges..

Marc Freixa (Joan Petit)

també crec que una de les teves principals fonts d'inspiració és la naturalesa... i de fet és ben normal...

aquest paisatge de la fotografia és preciós.

on és?

ets tu la del fons oi?

bé, què més dir.te que no t'hagin dit en els altres comentaris anteriors...

ETS UNA GENI DE LA POESIA

Dibuixes amb les teves paraules unes imatges precioses,
descrius amb el teu pensament tot el què et passa pel cap, i això és molt important...

i si, FORÇA, MOLTA FORÇA en cadascún dels teus poemes.

Gràcies per escriure.

Marc Freixas-un admirador poètic del teu fer.

UNA FORTA ABRAÇADA COMPANYA!!!

... de brama de cèrvol ferit, tempesta oceànica un vespre de tardor, aigua verge..., torrentera que s'esmunys entre el rocam...
Has fet un bell i nou poema entorn un vell fet.
Endavant sempre!

Quin goig mullar-se sota una pluja de paraules teves!!

Ets una meravella. Aconsegueixes que la persona es fongui a través de les lletres, amb tot el fenomen.

Una abraçada artista!!!

(i el meu barret a terra)

Formar part de la pluja amb tota la seva força que penetra dins la terra i al nostre interior.
Aigües que regalimen somnis, que arrenquen pors i dubtes, que dibuixen degotalls de vida.
Et sents trencar com el cel en la tempesta, obrir el teu cos a passions ferotges, sensacions capturades i engolides.
Ja veig que la natura és també la teva gran font d'inspiració, en ella et perds, et trobes i reneixes constantment...
La intensitat del poema talla l'alè, les imatges que transmet captiven tots els sentits...

Una abraçada molt gran!

plenament amb la natura quan es desborda, en una mena de relació carnal "in crescendo", fins arribar al clímax de l'última estrofa "trenco desfloro m'ensorro / m'escorro regalimo i xisclo / m'abraço amaro mullo i ploro".

Després, la detumescència final, "i tot al seu extrem reneix en tot al seu fi". Genial.

Una abraçada

I desprès esdevé el SILENCI

(...)

Entre fora i dins
una gota
i després tot un mar
damunt meu, sota teu...
la benaurança,
i l'escuma.

Llavors ens sabem veure;
quan s'apropen, atiant vendavals,
les nues voluptats
i els estralls dobleguen L'OCEÀ

D'aleshores ençà,
arrupit,
resta inabastable sobre un llit de fulles.

Senzillament, una descripció sublim.

Felicitats

Brutal i fantàstic retrat de la tempesta tropical. Osti, genial. Tens una facilitat de paraula per a descriure sentiments i situacions que és d'admirar...
M'ha agradat, especialment, l'estrofa:

"El cel es trenca
i cau com plom fertil
ferint palmeres i sequeres
devastant gorgs selves i platges"

Té molta i molta força, tanta o més que la resta del poema.
Mica en mica vaig descobrint els teus escrits i t'he de dir que, malgrat que em costa el tema aquest de no trobar accents enlloc (;P), cada dia m'agraden més, i més, i més...

Felicitats i segueix escrivint !

Jordi