Cercador
Casa de somnis
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Casa de somnis
—Qui no ha desitjat mai tenir la casa dels seus somnis? Escollir el nostre lloc al món forma part de la naturalesa humana. —Nadîm escoltava absent a l’agent immobiliari que li mostrava els interiors d’una Minka, una casa tradicional japonesa. —L’arquitectura japonesa te una tradició mil·lenària i una artesania exquisida. —Assenyalava aquí i allà mentre passejaven sobre el terra de tatami.
Van travessar les portes corredisses que donaven a l’Engawa, una terrassa envoltant que connectava les estances. Kois de colors exòtics nadaven entre els nenúfars de l’estany, tot envoltat de cirerers florits, eteris com núvols. —Imagini’s aquí al jardí, veient la posta de sol amb algun amant —Mentre li picava l’ullet cercant complicitat.
Nadîm estava encisat amb aquella estampa de somni. Uns passos enrere, l’agent es fregava les mans. —És un bon moment per invertir. Terrenys i immobles són actius que guanyen valor amb el temps. Sí, també aquí. —Somrient per remarcar les seves paraules, mentre sospesava la seva reacció. —Faci’s un favor. No s'ho pensi massa. Seria una llàstima deixar escapar aquesta oportunitat per excés de cautela. Sap? 187 persones més s’han interessat per aquesta casa en la darrera hora.
Toc, toc. Nadîm es va girar en escoltar que trucaven a la porta, però l’agent no anava a permetre que cap interrupció s’interposés —Què, té el que cal per fer realitat els seus somnis?
Nadîm però, va agrair aquell parèntesi. Sí, podia fer realitat els seus anhels més íntims, però a quin preu? —Disculpi. Li diré alguna cosa aviat. —Va tancar la sessió i es va treure les ulleres, fregant-se els ulls cansats. «Quanta estona porto al Metavers?». Es va preguntar a la penombra de la seva Nanovivenda, mentre estirava els braços, gairebé fregant les parets de ciment. De nou els tocs a la porta. «Ja va, quina impaciència!». Va pujar la petita persiana del fons per que entrés un poc de llum de l’exterior i es va acostar a obrir. Quina tediosa interacció social l’esperava darrere la porta?
Elies Martínez Codina
—Qui no ha desitjat mai tenir la casa dels seus somnis? Escollir el nostre lloc al món forma part de la naturalesa humana. —Nadîm escoltava absent a l’agent immobiliari que li mostrava els interiors d’una Minka, una casa tradicional japonesa. —L’arquitectura japonesa te una tradició mil·lenària i una artesania exquisida. —Assenyalava aquí i allà mentre passejaven sobre el terra de tatami.
Van travessar les portes corredisses que donaven a l’Engawa, una terrassa envoltant que connectava les estances. Kois de colors exòtics nadaven entre els nenúfars de l’estany, tot envoltat de cirerers florits, eteris com núvols. —Imagini’s aquí al jardí, veient la posta de sol amb algun amant —Mentre li picava l’ullet cercant complicitat.
Nadîm estava encisat amb aquella estampa de somni. Uns passos enrere, l’agent es fregava les mans. —És un bon moment per invertir. Terrenys i immobles són actius que guanyen valor amb el temps. Sí, també aquí. —Somrient per remarcar les seves paraules, mentre sospesava la seva reacció. —Faci’s un favor. No s'ho pensi massa. Seria una llàstima deixar escapar aquesta oportunitat per excés de cautela. Sap? 187 persones més s’han interessat per aquesta casa en la darrera hora.
Toc, toc. Nadîm es va girar en escoltar que trucaven a la porta, però l’agent no anava a permetre que cap interrupció s’interposés —Què, té el que cal per fer realitat els seus somnis?
Nadîm però, va agrair aquell parèntesi. Sí, podia fer realitat els seus anhels més íntims, però a quin preu? —Disculpi. Li diré alguna cosa aviat. —Va tancar la sessió i es va treure les ulleres, fregant-se els ulls cansats. «Quanta estona porto al Metavers?». Es va preguntar a la penombra de la seva Nanovivenda, mentre estirava els braços, gairebé fregant les parets de ciment. De nou els tocs a la porta. «Ja va, quina impaciència!». Va pujar la petita persiana del fons per que entrés un poc de llum de l’exterior i es va acostar a obrir. Quina tediosa interacció social l’esperava darrere la porta?
Elies Martínez Codina
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 17-02-2022
Relat rebut correctament, entra a concurs.
Gràcies per participar.
Comissió XII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!