Carta de comiat de un amic.

Desert del Sahara, Agost 2004
Campament - Wilaya de Smara
De Al Mohuad Ben Kafur .
Estimat home blanc.

A partir d'ara hauràs de tornar a escriure la teva vida, tot això que has viscut no ha sigut un somni i ho podràs tornar a viure sempre que el teu cos ho vulgui i la teva ànima ho suporti. Així es aquí el món dels vius.
Has vist i tocat la terra vermella del desert, aquí a Tindouf.
Has sentit escapolir, de entre les teves mans, la sorra de les dunes d'arena daurada com l'or, en mig de la Hamada,
Saps que es sent quan el sol del mig dia et toca de ple al vell mig del desert, i entens que es la soledat en les nits, quan no hi ha lluna.
Has vist la meravella del sol quan neix, i la bellesa d'un capvespre.
Has preguntat molt i t'he respost molt, encara que no sempre el que jo haguera volgut, t'he fet patir, tant moral com físicament, t'he fet veure coses impensables per a tu i la teva cultura, t'he presentat un món que existeix encara que pareix que ho sàpiguen molt pocs.
Hem vas preguntar, al poc d'arribar, com era que aquella terra era vermellosa, i jo et vaig dir que era vermella perquè estava amarada de sang i de sofriments, de falsedats i de injustícies, d'engany rera engany.
Hem vas preguntar perquè no es veia res de verd, i jo et vaig dir que el verd es el color de la llibertat, i fins i tot les plantes saben de els nostres patiments i no volen sortir, sortiran quan la llibertat ens sigui retornada.
Hem vas preguntar que hi feu aquí, al mig del no res. I et vaig respondre . . . esperar.
Esperar, que el teu món s'en recordi de nosaltres. Esperem i treballem com si fos l'últim dia pensant que al demà ens cridaran per torna a la nostra terra.
Aquí perduts en el no res, com dius tu, aquesta gent aspira a tot.
I tot vol dir dignitat, llibertat i pau.
Tres coses que esperem que el teu món, que si sap on es, les compleixi. Ara ja, tu també les has après.
Estimat, fes que els sentiments que broten del teu cor, siguin tan fecunds com l'aigua de la font que ens fa tanta falta.
Que on siguis, les paraules recordin els teus somnis. No facis que els somnis et recordin les paraules, per que això voldrà dir que tindràs els ulls tancats i no veuràs el que passa al teu costat.
Se com estimes el silenci, i com la teva anima es separa del teu cos, sense esperar ja cap desenllaç. Fins la negror de la nit, de vegades, en deies que et feia companyia. Això ho has après de nosaltres.
Recorda tot això, i així com l'arena del vell desert ha fluït per els teus dits, recorda les llàgrimes de tanta gent lliscant al dir-te adéu, i no ens oblides.
Els dos vivim en dos pobles que s'uneixen en una paraula, llibertat, tingues cura de aquells que sense cap cost te la ofereixen, i pensa que llibertat vol dir sacrifici.
Que tot el que has escrit en els papers sigui també en el teu cor. ( Recorda que aquí els ordinadors no funcionen, no hi ha llum, no et passi com el primer dia en que vas arribar)
I explica-ho a la teva gent.
Fins aviat estimat vell amic. Aquí tens també un poble i uns amics que te agraeixen el que heu fet per ells.
Que el Profeta, el Gran, el Misericordiós, sigui amb tu.