Carta d'amor

Carta d’amor

Cati meva, com m'agradaria estar al teu costat per poder xiuxiuejar-te a cau d'orella, el que ahir a l’acomiadar-nos no vaig tenir el coratge de dir-te.

Va ser un adéu tant trist, cap dels dos sabíem quan ens tornaríem a veure. Les teves llàgrimes no se m’esborraran mai. No ploris et vaig dir a la vegada que t’abraçava perquè no veiessis que també els meus ulls començaven a espurnejar. Ens varem fondre un amb l’altre com mai ho havíem fet i quan tot seguit vaig marxar en silenci, ara veig que ho vaig fer de una manera maldestre, sé que et va doldre. Em podràs perdonar?

Si veiessis on estic ara, dret a coberta veient el mar immens i el cel al meu davant. Com em recorden el blau dels teus ulls. M'agradaria tant tenir-te al meu costat, però t’hi sento Cati i t'imagino aquí amb mi, mirant junts aquesta bellesa que tantes vegades hem gaudit plegats.

Cati, el nostre amor tot i ser intens no es gens convencional. Tots dos sabem que la nostra relació no ha sigut mai fàcil. Tu amb vocació de cuidar als altres, fent les hores que facin falta, sempre pendent dels teus malalts i jo amb la meva dèria de anar de un lloc a un altre amb vaixells de aquells tant grans, que poden estar dies i dies sense fondejar en cap port.

Que hi faria una infermera com tu al mig de una munió de mariners sorruts?
I que hi faria un malat del mar ancorat a terra? el podries guarir?

No et puc demanar res, va ser el que ahir no vaig gosar dir-te, i se que tu tampoc em demanaràs mai el que realment voldries.

Quan veig les gavines tant lliures, la vida portuària tant moguda, en que mai res es igual, em costa de imaginar-me jo que sempre he sigut un cul inquiet, fent arrels enlloc, ni que fos al paradís.

Sembla que el Finisterre te previst tornar a Barcelona d’aquí un parell de mesos, ara, després de una parada tècnica a Almeria, farà rumb a Tenerife.

Moltes ganes de parlar amb tu de tot això i de moltes més coses. No ploris Cati al llegir aquesta carta. Qui sap si podràs trobar alguna poció màgica per guarir al teu mariner Sebastià, que t'envia moltíssim petoooons amarats de mar.

No saps com et desitjo!
Sebastià