Carta als reis

Ses Majestats els Reis Mags d’Orient

Estimats Reis d’Orient,
Soc l’Oriol, segur que em coneixeu per què ja fa anys que us escric. Bé, de fet, aquesta és la primera vegada que ho faig tot sol, abans encara no en sabia i s’encarregava la mare.

Us diria que he sigut molt bo, que sempre he cregut als pares, que mai he fet enrabiar ma germana, i que al col·legi em porto bé; però vosaltres que sou màgics sabeu que no és veritat del tot, així que val més no dir mentides. De vegades no m’agraden els entrepans que em posa la mare per esmorzar, com el que duia ahir a l’escola, per això el vaig llençar a un racó del pati. La senyo, que ho va veure, em va renyar i em va dir que molts nens se l’haurien menjat de bona gana, per què les seves famílies no tenen diners. Li vaig preguntar que com és que no anaven a un caixer com fa el meu pare quan se li acaben, doncs es veu que els caixers només donen diners si tens un treball i resulta que els pares d’aquests nens estan aturats. Em vaig posar molt trist, en arribar a casa li he explicat a la Laia, ma germana, i junts hem tingut una idea, a veure que us sembla.

Jo pensava demanar-vos una bicicleta de dues rodes, per què el mes passat ja vaig fer cinc anys i el tricicle que tinc ja no mola i la Laia volia una play station nova. Però ens hem adonat que ni el tricicle està tan malament ni la play és tan divertida, d’altra banda ja ens porten prou coses a casa dels iaios i dels tiets. Així que en lloc dels regals, ma germana i jo, us demanem que doneu feina als pares d’aquests nens. Poden fabricar joguines, embolicar paquets i tenir cura dels camells. Amb el sou que pagareu a aquestes famílies podran viure a casa seva calentets tot l’hivern i vosaltres anireu més descansats.

Us prometo que mai més llençaré un entrepà.

Que tingueu un bon viatge de l’Orient a Barcelona.

Oriol
Estefania Guerra