CARTA AL PARE

Un relat de: Flavi Belisari
He pensat que vull mirar
cap al futur amb amor,
i per això he dedicit no oblidar-te.
Ets el reflex on em trobo,
i ara que t'he perdut, em trenco.
Eres la llum que em va ensenyar
a caminar, sovint entre tenebres.
El silènci em crida, pare,
com una tempesta que s'allunya.
El vent s'enduu records,
però deixa empremta a l'ànima.
I quan el temps em convidi a parlar,
sé que la teva veu em contestarà
des d'aquell racó de la memòria
on viuràs per sempre.

Comentaris

  • La llum que camina...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 26-05-2025 | Valoració: 10

    Un poema fet carta, on descrius molt bé. Els teus sentiments viuen en el teu cor. Viurà en la teua memòria, sempre del teu pare.
    M'ha agradat molt, perquè el tindràs sempre en la teua vida.
    Cordialment.
    Perla de vellut.

  • Sentiment[Ofensiu]
    LULA | 26-05-2025

    Un bell poema

  • elegia[Ofensiu]
    Atlantis | 21-05-2025

    Una bonica poesia, com elegia al pare. El record del pare i totes les vivènvies estar`n sempre amb tu.

  • La vida més enllà del record[Ofensiu]
    Niomede | 20-05-2025 | Valoració: 10

    Enhorabona: no hi ha vida ni més enllà de la mort ni del record, per això l'hem de preservar.

  • Memòria[Ofensiu]
    Aleix Ferrater | 20-05-2025 | Valoració: 10

    Sempre podràs parlar amb el pare des de la memòria, des del record. A partir d’ara, el passat del pare també serà present en el record. T’imagines que no tinguéssim records? Una forta abraçada.
    Aleix

  • Memòria[Ofensiu]
    llpages | 19-05-2025 | Valoració: 10

    Paraules de record cap a un pare que ens ha deixat. Una empremta que no s'esborra, una empremta que pareix versets tan sincers i bells com els d'aquest poema. M'ha agradat!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Flavi Belisari

Flavi Belisari

13 Relats

24 Comentaris

9615 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Flavi Belisari és el pseudònim literari de Jordi Buxaderas Arnau, escriptor i jurista osonenc apassionat per la història, la poesia i les emocions humanes. A les seves cròniques, l’antiguitat i el present es confonen per parlar del poder, la lleialtat i la recerca de la veritat interior. Escriu des del respecte pels personatges i la seva dignitat, amb una mirada poètica i lúcida que busca entendre —no jutjar— els clarobscurs de l’ànima humana.