Cercador
VANDÀLIA
Un relat de: Flavi BelisariEl capità es deia Gunderic. No mirava cap a l’est, on la mort vestia porpra romana, sinó cap a l’oest, cap a l’oceà que els antics anomenaven el Mar de les Tenebres.
—Hem estat amos de les onades al Mare Nostrum —va dir Gunderic als seus homes, mentre construïen unes barques precàries amb fusta de cedre i joncs—. L’oceà no ens pot fer més por que els eunucs de Justinià.
Es van llançar al mar. No eren guerrers, eren ombres amb els cabells de color de palla i els ulls del blau de l’acer. El corrent de Canària, silenciós i poderós, va agafar les seves naus com una mare que bressola un fill fugitiu. Durant dies, només van veure la immensitat líquida, fins que una ombra gegantina va tallar els núvols: el Teide, un pic de foc i neu que semblava un altar pagà.
Quan van desembarcar a les sorres negres de l'illa, no van trobar ciutats, sinó el silenci dels barrancs. Gunderic va clavar la seva espasa trencada a la terra i va mirar els seus homes amb una determinació gèlida:
—Aquí mor el nostre passat. Avui oblidarem el ferro, les corones i el nom dels nostres pares. Si Bizanci ens busca, que trobi només el vent. No tornarem a tocar l’aigua salada ni a construir un sol timó. Serem homes de terra, de cova i de muntanya, fins que el record de qui fórem es podreixi sota aquest sol. Hem triat ser ningú per ser lliures.
Amb el pas dels segles, el jurament es va complir. El record de les naus es va desintegrar com la fusta vella. Els fils dels fills de Gunderic van oblidar com es navegava, perquè la mar era ara una frontera prohibida, el camí pel qual podien tornar els vells enemics. Es van convertir en pastors i guerrers de la pedra, vestint pells i adorant el sol des dels cims més alts, sense mirar mai més l'horitzó amb nostàlgia.
Però vuit-cents anys després, quan els primers navegants europeus van arribar a les illes, es van quedar astorats. Entre els habitants de pell bruna, hi havia gegants de cabells rossos i ulls clars que els miraven amb una dignitat antiga i silenciosa. No sabien qui era Belisari, ni recordaven Cartago, però en la seva sang encara bategava l'eco d'aquell regne perdut que un dia es va anomenar Vandalia.
El Cant del Ferro Mort
No més veles.
No més reis.
No més mar.
L’acer es torna pedra,
la fusta es torna cendra,
el nom es torna pols.
Que el sol ens cremi la memòria,
que la cova ens guardi el crit:
Lliures en l'oblit,
o morts en la glòria.
Si l'Àguila de Roma ens busca,
que només trobi el vent
i una estirp de gegants muts
que han oblidat llur gloriós passat.
Comentaris
-
Ficció en el buit de la història[Ofensiu]Flavi Belisari | 04-04-2026
Gràcies pel comentari i per la valoració! Tens tota la raó historiogràficament: no hi ha cap evidència arqueològica ni documental d'una presència vàndala a Canàries, i l'origen bereber dels guanches està científicament ben establert.
Vandàlia és ficció especulativa: un "i si?" sobre un petit grup de supervivents que, en lloc de ser capturats per Belisari, haguessin optat per desaparèixer completament — abandonant les seves arrels, el seu nom i fins i tot la memòria del mar. El silenci historiogràfic sobre el destí de tots els vàndals és el buit on viu el relat. No pretén ser història, sinó imaginar allò que la història no va registrar perquè ningú no va sobreviure per explicar-ho — o perquè van triar que ningú no ho expliqués. -
Urkc-Eduard | 04-04-2026 | Valoració: 10
El Gunderic que conec va actuar sobretot a Hispània un segle abans.???
-
Urkc-Eduard | 04-04-2026 | Valoració: 10
Quines fonts emprees. No em consta.
Els vàndals van passar per Hispània i van fundar un regne al nord d’Àfrica, però no hi ha proves que arribessin ni s’establissin a Canàries.
La idea que hi van anar ve de:
confusions històriques
especulacions antigues
intents d’explicar illes poc conegudes
Les Canàries ja estaven habitades pels guanches, d’origen bereber, i això està ben demostrat científicament.
Com a molt, es poden imaginar contactes puntuals antics, però no una colonització vàndala.
Sobre els vàndals
Cap resta arqueològica a Canàries
Cap font històrica fiable que ho confirmi
El seu àmbit naval era el Mediterrani, no l’Atlàntic obert
l´Autor

26 Relats
49 Comentaris
32183 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Flavi Belisari és el pseudònim literari de Jordi Buxaderas Arnau, escriptor i jurista osonenc apassionat per la història, la poesia i les emocions humanes. A les seves cròniques, l’antiguitat i el present es confonen per parlar del poder, la lleialtat i la recerca de la veritat interior. Escriu des del respecte pels personatges i la seva dignitat, amb una mirada poètica i lúcida que busca entendre —no jutjar— els clarobscurs de l’ànima humana.Últims relats de l'autor
- SEPTEM: LA CAIGUDA DE LA CEUTA BIZANTINA
- L'ÚLTIMA BATALLA DE FLAVI BELISARI
- FRONTERA — EPÍLEG
- FRONTERA III
- FRONTERA II
- FRONTERA I
- FLAVI BELISARI VI: INFANTESA TRENCADA
- VANDÀLIA
- SÍ
- FLAVI BELISARI V: ELS BÀRBARS A LES PORTES DE LA NOVA ROMA
- HIPÀTIA IV — VOLUNTAT DE RESISTIR
- CRÒNIQUES DE FLAVI BELISARI IV: CAIGUDA I REDEMPCIÓ DE L’ÚLTIM GENERAL ROMÀ
- Tenir i no retenir
- HIPÀTIA III — LA RENÚNCIA A L’AMOR
- CRÒNICA DE FLAVI BELISARI I — ELS DISTURBIS DE NIKA (EDICIÓ PORPRA)

