Carregat d'artrosi

Un relat de: Magda Garcia
Aquestes humitats que m'estan matant - estic carregat d'artrosi! - demostren que l'estructura aparentment forta de l'edifici, en realitat, no és més que un decorat. Des de darrere de la bastida fins a les cortines de color burdeus constato cruixits en tot el meu ésser.

Però si alço la mirada fora del meu esquelet aprecio enormement una escletxa - gran amiga per cert - per la qual entra un raig de llum calentet que m’arriba impactant directament al meu cor reconfortant-me durant tota la sessió de tarda.

Com a parquet de roure massís que sóc, juro pels meus avantpassats que superada aquesta baixa mèdica obrirem la porta al nostre públic.

Comentaris

  • Sergio Solá | 12-09-2021 | Valoració: 7

    M'encanta com humanitces objectes inanimats als teus relats, cassoles, busties, edificis...

  • Simpàtic comentari[Ofensiu]
    Magda Garcia | 11-09-2021

    Moltes gràcies pel vostre amable comentari. Salut!

  • Simpàtic relat.[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 11-09-2021 | Valoració: 8

    Està bé aquest relat.

    M'agrada això de no saber si és una persona o un element inanimat, però està ben descrita la "artrosis" d'aquest element i de les seves circumstàncies. No està malament la imaginació.

    Ens veurem per Relats. Salut!!

  • Artrosi del parquet [Ofensiu]
    Magda Garcia | 10-09-2021

    Moltes gràcies pel comentari i per la valoració! Cordialment.

  • Identitat Inedita | 10-09-2021

    M'ha agradat però potser s'ha vist massa aviat que parlaves d'un edifici o d'una part d'ell.
    Has usat molt bé la figura retòrica de la prosopopeia...
    Pobre parquet amb artrosi i vinga a patir trepitjades
    Abraçades

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: