Cercador
Carregat d'artrosi
Un relat de: Magda GarciaAquestes humitats que m'estan matant - estic carregat d'artrosi! - demostren que l'estructura aparentment forta de l'edifici, en realitat, no és més que un decorat. Des de darrere de la bastida fins a les cortines de color burdeus constato cruixits en tot el meu ésser.
Però si alço la mirada fora del meu esquelet aprecio enormement una escletxa - gran amiga per cert - per la qual entra un raig de llum calentet que m’arriba impactant directament al meu cor reconfortant-me durant tota la sessió de tarda.
Com a parquet de roure massís que sóc, juro pels meus avantpassats que superada aquesta baixa mèdica obrirem la porta al nostre públic.
Però si alço la mirada fora del meu esquelet aprecio enormement una escletxa - gran amiga per cert - per la qual entra un raig de llum calentet que m’arriba impactant directament al meu cor reconfortant-me durant tota la sessió de tarda.
Com a parquet de roure massís que sóc, juro pels meus avantpassats que superada aquesta baixa mèdica obrirem la porta al nostre públic.
Comentaris
-
Sergio Solá | 12-09-2021 | Valoració: 7
M'encanta com humanitces objectes inanimats als teus relats, cassoles, busties, edificis...
-
Simpàtic comentari[Ofensiu]Magda Garcia | 11-09-2021
Moltes gràcies pel vostre amable comentari. Salut!
-
Simpàtic relat.[Ofensiu]unicorn_blanc_del_bosc | 11-09-2021 | Valoració: 8
Està bé aquest relat.
M'agrada això de no saber si és una persona o un element inanimat, però està ben descrita la "artrosis" d'aquest element i de les seves circumstàncies. No està malament la imaginació.
Ens veurem per Relats. Salut!! -
Artrosi del parquet [Ofensiu]Magda Garcia | 10-09-2021
Moltes gràcies pel comentari i per la valoració! Cordialment.
l´Autor
152 Relats
511 Comentaris
42083 Lectures
Valoració de l'autor: 9.60
Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos.He guanyat el primer premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració.
També he obtingut el 1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) dos anys consecutius (2022 i 2023) i el 2n Premi l'any 2024.
Tinc un parell de contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, un relat penjat al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.
Últims relats de l'autor
- Deixant-se anar
- La descoberta de Sarral
- No sabia què fer!
- La Teia de Ca l’Eixerit i la Carme de Cal Tisoretes
- Entrevistem a l’Ermi Puig
- Minvant (guanyador del Concurs de Microrelats de Sant Jordi 2024 del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya)
- Tres som multitud
- Un matí a West Vancouver
- Observant-la
- Basat en fets reals (II)
- Basat en fets reals
- En Blauet
- Aflorant
- Daixonses
- Incessantment