Cercador
Carregat d'artrosi
Un relat de: Magda GarciaAquestes humitats que m'estan matant - estic carregat d'artrosi! - demostren que l'estructura aparentment forta de l'edifici, en realitat, no és més que un decorat. Des de darrere de la bastida fins a les cortines de color burdeus constato cruixits en tot el meu ésser.
Però si alço la mirada fora del meu esquelet aprecio enormement una escletxa - gran amiga per cert - per la qual entra un raig de llum calentet que m’arriba impactant directament al meu cor reconfortant-me durant tota la sessió de tarda.
Com a parquet de roure massís que sóc, juro pels meus avantpassats que superada aquesta baixa mèdica obrirem la porta al nostre públic.
Però si alço la mirada fora del meu esquelet aprecio enormement una escletxa - gran amiga per cert - per la qual entra un raig de llum calentet que m’arriba impactant directament al meu cor reconfortant-me durant tota la sessió de tarda.
Com a parquet de roure massís que sóc, juro pels meus avantpassats que superada aquesta baixa mèdica obrirem la porta al nostre públic.
Comentaris
-
Sergio Solá | 12-09-2021 | Valoració: 7
M'encanta com humanitces objectes inanimats als teus relats, cassoles, busties, edificis...
-
Simpàtic comentari[Ofensiu]Magda Garcia | 11-09-2021
Moltes gràcies pel vostre amable comentari. Salut!
-
Simpàtic relat.[Ofensiu]unicorn_blanc_del_bosc | 11-09-2021 | Valoració: 8
Està bé aquest relat.
M'agrada això de no saber si és una persona o un element inanimat, però està ben descrita la "artrosis" d'aquest element i de les seves circumstàncies. No està malament la imaginació.
Ens veurem per Relats. Salut!! -
Artrosi del parquet [Ofensiu]Magda Garcia | 10-09-2021
Moltes gràcies pel comentari i per la valoració! Cordialment.
l´Autor

220 Relats
697 Comentaris
101221 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).
1er Premi de Redacció Manuel Molas del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges de Sarral (Conca de Barberà) en 3 edicions: XXXI (2026), XXVIII (2023) i XXVII (2022). També vaig obtenir el 2n Premi en l'edició XIX (2024). Relats: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023), "La descoberta de Sarral" (2024) i "Acollit a Sarral" (2026).
3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.
Finalista al IX Concurs Literari Relats Eròtics de la Fundació Futura Penedès, octubre 2025, amb el relat "Primera cita de ceps", publicat dins del llibre "Fermentació espontània i altres relats" editat per Edicions i Propostes Culturals Andana (2026).
Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.

