Cercador
Caramel de toffee
Un relat de: DopaminaEts com un caramel de toffee.
Dolça i suau,
tendre i cremosa a primera vista;
però un cop dins la boca
et tornes una cosa empalagosa,
que no s'acaba de desfer mai
i s'enganxa entre les dents.
Tens un gust extrany,
molt dolç, massa dolç.
Un gust que cansa aviat.
I quant per fi et fons,
mentre encara noto com el sucre
em corca les dents;
noto un buit al meu interior
i és que la meva llengua
ja no sap amb que jugar.
Llavors, i encara que no em ve de gust,
desenvolico un altre caramel
i me'l posos entre els llavis.
Però de tants caramels que he menjat
ara m'ha entrat mal de panxa;
i ja no en vull més.
Ara m'agrada la fruita;
refrescant i sucosa,
dolça i àcida al mateix temps.
Una fruita que tingui
el mateix que vaig trobar en tu,
però de forma natural
i sense aquell gust empalagos
que de tant sintètic em va fer mal.
l´Autor
23 Relats
23 Comentaris
26418 Lectures
Valoració de l'autor: 9.42
Biografia:
Maleïda sigui la niten que et vaig coneixer;
a tu, la pitjor de les drogues
que mai he tastat.
Dopamina que emmetzines
els meus somnis,
que negues els meus ulls
i cremes la meva sang.
Substancia letal,
de dependència crònica,
que destrueixes el cos
i t'apoderes de la memòria.
Si, sóc un drogoaddicte
enganxat a l'amor;
un pobre imbècil
que maltracta el seu cor.
Últims relats de l'autor
- Libertas perfundet omnia luce
- Dimonis en la foscor
- Història èpico-heròica d'un dimarts al matí
- Les espines del roser
- L'idioma dels nadons
- Jazz
- L'amant de l'horitzó
- Vells records escrits en l'idioma dels somnis
- Una rosa
- La millor amant
- Recorda'm
- Poema de Costa (III) - El Trencaones
- Poema de Costa (II) - Llàgrimes de poeta
- Poema de Costa (I) - El Mar de Mitja Nit
- Somnis de carbó