Caramel de toffee

Un relat de: Dopamina

Ets com un caramel de toffee.

Dolça i suau,
tendre i cremosa a primera vista;
però un cop dins la boca
et tornes una cosa empalagosa,
que no s'acaba de desfer mai
i s'enganxa entre les dents.

Tens un gust extrany,
molt dolç, massa dolç.
Un gust que cansa aviat.
I quant per fi et fons,
mentre encara noto com el sucre
em corca les dents;
noto un buit al meu interior
i és que la meva llengua
ja no sap amb que jugar.

Llavors, i encara que no em ve de gust,
desenvolico un altre caramel
i me'l posos entre els llavis.
Però de tants caramels que he menjat
ara m'ha entrat mal de panxa;
i ja no en vull més.

Ara m'agrada la fruita;
refrescant i sucosa,
dolça i àcida al mateix temps.
Una fruita que tingui
el mateix que vaig trobar en tu,
però de forma natural
i sense aquell gust empalagos
que de tant sintètic em va fer mal.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Dopamina

Dopamina

23 Relats

23 Comentaris

26418 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Maleïda sigui la nit
en que et vaig coneixer;
a tu, la pitjor de les drogues
que mai he tastat.

Dopamina que emmetzines
els meus somnis,
que negues els meus ulls
i cremes la meva sang.

Substancia letal,
de dependència crònica,
que destrueixes el cos
i t'apoderes de la memòria.

Si, sóc un drogoaddicte
enganxat a l'amor;
un pobre imbècil
que maltracta el seu cor.