Cercador
Cap a la nudista
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
S'hi va seguint un camí asfaltat que es va malmetent (el quitrà vol manar, però la natura es mena on vol i reapareix) resseguint tot ple de camps de conreu.
Observo. Els pensaments, mosques vironeres sovint empalagoses, insistents, em priven d'un gaudi superior.
Alguna rosella, del to taronja butà. Em ve un pensament, aquest sí, una endevinalla sobre ella: "Tinc el vestit verd i la cara vermella, miro tot el camp amb el meu ull negre."
Una garsa de caminar altiu i que es creu esbelta avança com un capellà franquista per un camp que mostra un verd renovat.
Quasi totes les plantes de bròquil mostren, curiosament, una de les fulles més separades d'un color groc esplendorós, aquell groc que a vegades quan tanques els ulls et ve i et dóna pau. Fulles que es volen emancipar morint?
Un pages ven collita pròpia i ha col.locat un rètol passa com puguis informant "TENIM SALSA PERA CALÇOTS". Quins gourmets hi incorporen fruita? Vaig ben desinformada per la vida.
Un cop a destí, la Bèstia Boja, que ja hi és, saluda, estirat a la sorra, sobre la tovallola rodona. Home de quaranta i escaig, positiu, que somriu. Ha vingut a renovar energies al mar. No és gens lector ni lletraferit. Confessa que mira porno i que planta maria per fer-se "lliris". Quan menys t'ho esperes t'explica alguna cosa sobre la seva vida sexual. "Jo quan foto un polvo amb la meva dona dura una hora i mitja i en aquesta hora i mitja hi entra tot". Com un restaurant, amb l'IVA inclòs? Esclato a riure cor què vols cor què desitges, amb els braços oberts en creu, el mar rutilant al davant i les onades fent de comparsa. Ningú més té una col.lecció de fotos del seu membre amb animalons al damunt com ara un cranc de riu de neixement, una llagosta mig anquilosada pels efectes dels freds, una libèl.lula moribunda...Fa bones obres i dóna amor a canvi de res. Entranyable.
El que passa és que la Bèstia Boja té el poder genial de fer-me riure. Amb la a, la e, la i, la o i la u. Les abdominals em demanen pietat. Acabo molt relaxada, tant o més que la seva dona després de l'hora i mitja.
Observo. Els pensaments, mosques vironeres sovint empalagoses, insistents, em priven d'un gaudi superior.
Alguna rosella, del to taronja butà. Em ve un pensament, aquest sí, una endevinalla sobre ella: "Tinc el vestit verd i la cara vermella, miro tot el camp amb el meu ull negre."
Una garsa de caminar altiu i que es creu esbelta avança com un capellà franquista per un camp que mostra un verd renovat.
Quasi totes les plantes de bròquil mostren, curiosament, una de les fulles més separades d'un color groc esplendorós, aquell groc que a vegades quan tanques els ulls et ve i et dóna pau. Fulles que es volen emancipar morint?
Un pages ven collita pròpia i ha col.locat un rètol passa com puguis informant "TENIM SALSA PERA CALÇOTS". Quins gourmets hi incorporen fruita? Vaig ben desinformada per la vida.
Un cop a destí, la Bèstia Boja, que ja hi és, saluda, estirat a la sorra, sobre la tovallola rodona. Home de quaranta i escaig, positiu, que somriu. Ha vingut a renovar energies al mar. No és gens lector ni lletraferit. Confessa que mira porno i que planta maria per fer-se "lliris". Quan menys t'ho esperes t'explica alguna cosa sobre la seva vida sexual. "Jo quan foto un polvo amb la meva dona dura una hora i mitja i en aquesta hora i mitja hi entra tot". Com un restaurant, amb l'IVA inclòs? Esclato a riure cor què vols cor què desitges, amb els braços oberts en creu, el mar rutilant al davant i les onades fent de comparsa. Ningú més té una col.lecció de fotos del seu membre amb animalons al damunt com ara un cranc de riu de neixement, una llagosta mig anquilosada pels efectes dels freds, una libèl.lula moribunda...Fa bones obres i dóna amor a canvi de res. Entranyable.
El que passa és que la Bèstia Boja té el poder genial de fer-me riure. Amb la a, la e, la i, la o i la u. Les abdominals em demanen pietat. Acabo molt relaxada, tant o més que la seva dona després de l'hora i mitja.
Comentaris
-
Mot bo[Ofensiu]Josep Ventura | 17-03-2012 | Valoració: 10
el relat, m’encanta el camí i el capella franquista
Salutacions
Josep
-
M'he deixat un accent...[Ofensiu]Mena Guiga | 17-03-2012
a PAGÈS!
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
439937 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com