Cercador
canvis
Un relat de: Atlantis- Compartir:
i duc sempre el vestit d’allò que veig
Em vaig mimetitzant amb les coses que estimo.
Em sargeixo camins daurats damunt l’esquena
per poder amagar-me les ferides
i fer-me immaculada com ara un camp de blat.
Em converteixo amb arbre i em torno argentada
envoltada pels líquens que m’abracen
amb l’ànsia d’anar enlaire ben amunt.
M’arrauleixo en un nínxol i em vesteixo del blau
que trobo al fons del pèlag de quan era petita
i vestia les nines amb retalls d’organdí.
Quan sóc voltor somric, si sóc pedra em replego,
m’esponjo com els núvols, m’escolo com un toll
i m’esgruno de flors. Tota jo em faig paisatge.
Se’m fa ampla la mirada quan alço el cap al cel.
Comentaris
-
Les diferents fesomies de l'ésser humà.[Ofensiu]Rosa Rosae | 23-08-2025 | Valoració: 9
La poesia m'ha fet reflexionar sobre les diferents fesomies que els humans mostrem.
-
Ets tu[Ofensiu]Prou bé | 23-08-2025
Ets tu en el poema i en la capacitat de convertir-te en natura pura i explicar-ho tan bé.
És sentiment i es bellesa.
M'ha agradat molt i ho he fet constar.
Amb total cordialitat -
Ets tu[Ofensiu]Prou bé | 23-08-2025
Ets tu en el poema i en la capacitat de convertir-te en natura pura i explicar-ho tan bé.
És sentiment i es bellesa.
M'ha agradat molt i ho he fet constar.
Amb total cordialitat -
Metamorfosis. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 09-08-2025 | Valoració: 10
Vaja, Atlantis, una bona poesia que m'ha encantat pels canvis que fas en tot el poema, per a arribar a un paisatge.
Molt enginyós.
Una abraçada.
-
COMENTARI CURT[Ofensiu]Ravegal | 08-08-2025
La poesia no és el meu fort, més aviat diria que és el meu fluix, i la poesia moderna moltes vagades amb costa d'entendre i passo de llarg. Aquesta no. Potser no he entès el que volies dir, però he entès.
Hi ha d'haver de tot a la vinya del senyor ( ho dic per mi).
Endavant. -
Som natura humana [Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 07-08-2025
Molt enginyós aquesta simbiosi entre l'ésser humà i la natura. En aquest poema ple de referències als canvis que aquesta experimenta i que per mitjà de metàfores ho apliques al sentir d'un mateix al llarg de la vida. I és les diferències entre ambdós regnes, l'humà i el vegetal, no són tant diferents com pot semblar a primer cop d'ull. Ah!!, les paraules escollides en aquest poema m'encanten.
-
correcció[Ofensiu]Atlantis | 07-08-2025
Gràcies llpagés per assenyalar-me la correcció i pel comentari
em converteixo "en " arbre.
-
Comunió [Ofensiu]llpages | 07-08-2025 | Valoració: 10
Aquesta comunió amb la natura... quina falta que fa! Tot el poema, bellíssim en l'elecció de les paraules, és un cant a respectar la natura fonent-nos amb ella. És l'ésser humà qui ha de canviar per adaptar-se al seu entorn natural, mai a l'inrevés. Enhorabona!
PD: on diu "Em converteixo amb arbre", no hauria de dir "Em converteixo en arbre"?
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
188 Relats
1525 Comentaris
140758 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
