Caminar eteri

us retireu amb els braços cansats i la mirada perduda. Us retireu per ressorgir de bell nou, amb una força renovada i amb la màgia dels vostres mots.

Sou poeta, capità, un gran poeta!.
Llegir-vos, sovint m'esborrona i em deixa sense alè,
i els vostres versos romanen com estàtues cisellades amb el traç precís d'un orfebre de la paraula.

un bes molt dolç!

Això és la vida, avanços, nàufragament, enfonsaments, reflexions, repòs, aclarir idees, aixecar-nos i tornar a caminar. Al final dius el més important, no hem de deixar mai de somiar. Molt encertada.

Salutacions de Naiade

Sí, començar de nou implica tornar a somniar, tornar a delirar, tornar a desitjar, tornar a esperar alguna cosa que potser altre cop s'estroncarà. Però almenys és un pas endavant per deixar enrere els altres anhels frustrats.

Si segueixes somiant... no et retires, a l'endemà dels somnis tornes a estar a l'avanguarda dels lluitadors...
Com cada dia ...

OhCapità,

Em remeteu a l'idea de l'etern retorn, en un racó on busqueu el recolliment i la solitud però que per ser precisament racó no us empara de la vida. Tot retorna, us hi entregueu i us n'enamoreu, per picar-vos-en els dits i altre cop intentar apartar-vos-en. Un caminar eteri impregnat per tot allò que us commou; el camí entre el somni i el despertar.

Una abraçadassa!!

m

Sóc vaixell sense esperances
però sóc nou i feinater
vindran ports, gent i destí,
i seré un altre;
vaixell de nou esperit.
Melcior.

donat-te les gràcies pel teu comentari! ;) I dir-te que ja t'he enviat un e-mail... ;P

M'ha encantat aquesta poesia, és genial! M'agrada molt la teva manera d'escriure... Amb paraules simples el què es pot arribar a expressar... Fantàstic!

Una abraçada i petons!!

Gorwilya

Em marejo només sentir
la remor de les onades
Em desvetllo de tant pensar
en les veles i les àncores
Marxa sense mi,
oh, capità,
que jo ja he arribat
a casa.


A cops cal descansar, i retirar-se lleugerament per no tornar a caure una vegada i un altre. A cops estem enganxats a les repeticions de les tempestes que no paren d'assetjar-nos. A cops cal recuperar el somni i dormir tranquil....
El teu poema provoca moltes sensacions. Gràcies pels teus poemes, gràcies pels teus comentaris, em sento altament afalagat...

Una abracaçada,

Bruixot

De vegades
el nostre caminar
és torna tant eteri
que ens va bé
plegar les nostres veles
llençar àncores efímeres
i indefinir, esborrar-nos,
i somiar, reflexionar, denscansar...
aferrar-nos al tronc que sura
sabent que la mar
segueix movent-se
sota els nostres peus.

M'ha semblat preció el teu poema!. M'ha agradat molt: subtilment m'ha gronxat con quan aturo la meva barqueta i decideixo anar a la deriva... només una estoneta molt petita...

entranyes endins, repassar-se la pell del sentiments ferits i les il.lusions oblidades. Retrovar-se amb el garbuix que tots som mal que aparentem altres solemnitats.

No én retirar-se.

Aquest camí eteri que no arriben a fer mai nostre del tot. Sempre hi ha batalles perdudes, petits naufragis, pors que no deixen avançar, nostàlgia per moments que ja no tornaran.
Però en aquesta recerca de descansar, llegir per dins, de comprendre aquest moviment del vaixell que sempre s'enduen les onades cap a mars desconeguts, neix la necessitat de tornar als somnis. Allí on neix la força i la il·lusió per gaudir de nous paisatges plens d'encís.

M'agrada caminar així, al ritme del vent. Amb la flexibilitat d'una rosella. Una pas ferm i l'altre de puntetes, per saber-me forta i etèria a la vegada.
Ai, quin munt de sensacions m'han vingut al cap. Em deixo endur per les onades...

Gràcies OhCapità, per inundar-me l'ànima de mar!

Petonets!

Aquest matí he tingut el plaer de navegar per la immensitat d'aquest poema amb la meva humil barqueta. A mesura que anava avançant en les grans ones dels teus versos la meva senzilla embarcació ha empetitit. Però s'ha sentit acompanyada, compresa, part de la travessa, la mateixa por al naufragi i del navegar a la deriva.

"Em retiro
a un lloc per descansar
per entendre la vida
per no haver de naufragar"

Caminar eteri...

Oh!

OhCapità! Ahir vaig començar a llegir-te pel final. Hauré de continuar nedant per trobar aquests petits tresors en el teu mar. Gràcies per deixar-m'hi capbussar.

feia temps que no et llegia i he de confessar-te que amb aquest poema tant ben parit m'has sorprès satisfactòriament... hi trobo una mena de lligam, de música, de ritme seductor, de melangia marina i secreta que em sedueix i m'obliga a llegir-lo altra vegada.
Per a mi, és el millor de tots els que t'he llegit...
felicitats CAPITADECAPITANS!
aquesta temptació de retirrar-se un a descansar, a guarir-se, a engegar-ho tot a pastar i voler viure més tranquil, mor al cap d'uns dies, perquè dins hi ha amagat, viu encara, aquest somni de marxar, de lluitar, de provar una i altra vegada què hi ha més enllà de la monotonia i conformisme diari...
m'ha fet molt de bé llegir-te!!!
una abraçada amic!!!

no ets pas vençut, no et venceran mai perquè vols entendre la vida i no pas a través del que diuen els poemes curts sinó del que tu hi entens i és molt.

A través dels somnis on no pots naufragar la vida, la teva poesia ens ofereix un ventall especialíssim d'imatges que n ens inflen les veles no pas del desencís , sinó de l'encís.

Molts petons, Oh Capità! Poeta de mars obertes.

Lavínia

*
OhCapità meu Capità,
com enyorava aquest veler!
navegant per la mar blava
fins a l'horitzó dels blaus

petó suau per a vos, OhCapità

L'enhorabona OhCapità!
Quin poema, sí senyor.
I gràcies pel teu comentari!
Però enrecorda't que m'has dit que en serien 2, 3... ;p
Tot un plaer haver parlat amb tu!
Mil i una abraçades i una infinitud de somriures acompanyats d'un sac ben ple de petons!
Espero tornar-te a trobar ben aviat.
Teva,
Queca.

No puc dir res més. Només gràcies. I si doneu un cop d'ull al vostre correu, sabreu per què.

Permeteu-me, però, que m'emporti aquest poema amb els meus preferits, perquè m'ha servit de molt. Perquè m'he vist identificada.

Ha estat per mí com una porta que s'obria cap a mí mateixa. He llegit el vostre poema en el millor moment. En el moment adient.

No sé cóm us ho heu fet, però amb aquestes paraules heu fet una meravella.

Gràcies, Capità.

Aquest poema és un lament contundent, impactant, la percepció d'un estat d'angoixa on la persona sent que els somnis s'estan esmicolant.... La amarga certesa que no s'està assolint la desitjada felicitat, tot i l'ànsia compulsiva per aconseguir-la. Un cant de desesperança, de frustració davant el temor que res comença a no tenir sentir, que els esforços són en va. Però tot just en l'últim vers, hi veig un llum d'esperança per aquest renéixer tant desitjat: ".... I altre cop somnio". Deliro, deleixo...... però puc, vull, tornar a somniar. Ara, el caminar sembla eteri, inexistent, però vull que sigui ferm, decidit, feliç.

Capità, ha valgut la pena la llarga espera per veure un nou poema teu publicat. Aquest és rodó. Et puc assegurar que és una de les teves millors peces, sens cap dubte. M'ha fascinat aquest clam desesperat i esperançador alhora, concentrat en uns versos d'una força increïble.

Felicitats, capità. Un petó admirat!

és una alegria indescriptible el tornar a trovar un poema seu en aquestes planes virtuals.

Un poema què, com en una espiral, avança i es cargola en ell mateix per tornar a l'inici.

Els ideals, ¿perduts?, sempre és poden recuperar i tenir-ne de nous més lluents i ferms.

És bo tornar i sommiar.