Brogit del meu cor

Sucumbeixo als moviments tendres del teu cos
més enllà de la percepció de la teva malaltia,
intentant esbrinar els límits dels teus contorns
aturant la pell a ritme de la carícia perduda,
aixopluc de la música de tardes caloroses.

No reclamo, blanejo un sospir, inquiet,
i vull compartir el teu cos, amb la simfonia
del remoreig dels nostres estómacs,
sublimant la dolçor dels sons de cada dia.

Ara i amb el ulls plens d'aigua salada,
aplano el sentit d'una carícia
feta amb les mans, plenes del meu desig,
esberlant la por de dir dues paraules,
motllurant la lluentor de la teva mirada.

I si s'esborra el rastre en el temps?
Escric emotiu el brogit del meu cor
perquè res emmudirà el tacte del teu esperit.


-----------------------------------------------

Sentir. Estimar. Viure.

Per tu Laura Dalmau amb La pell del meu cos, d'on he trobat el meu punt de recolzament. Gràcies Laura.