I per poc fou rei

Un relat de: OhCapità

Gira, gira, volta, volta, ... és un continu perseverar. Una idea fixa, un caminar senzill, tranquil i sense sortir del camí. Carruatges fastuosos un rere l'altre amunt i avall sense cap descans. Cotxes de policia, ambulàncies, bombers, res no hi falta. Espetecs d'emoció clamen el cel i llueixen petards i jocs de llum. Gira, gira, ..., volta, volta ...és un continu no parar. Convidats en filera somrient i joiosos no s'adonen de l'esvoranc al ben mig del carrer, cloc, cloc i el gira, gira i volta i volta, és l'aberració del no poder parar.

Per fi arriben els prínceps abans d'entrar a palau. Sí, per fi trobem el carruatge major, tirat per cavalls de bella estampa, poc a poc, cloc, cloc i noten l'enclotat. La gent aclama al seu pas i el cap de la guàrdia reial amb el seu posat esfereïdor, fa que ningú s'acosti, tothom volta i volta, ... gira i gira, ... tot sense parar. El príncep somriu, aviat serà coronat, ell serà rei, joiós amb el cap ben alt. Aixeca la mà, la mou i una altra salutació, i al fons veu a sa mare, gira, gira, ... volta i PARA, ... Els Cavallets s'han acabat.

Comentaris

  • somriure de complicitat[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-02-2006

    M'agrada el teu relat... i no només el final, que és bo, millor dit: molt bo! Aquest fi té la gràcia de deixar-te amb un somriure de sorpresa i complicitat als llavis. I
    el text, tot i ser prosa, té indudablement un xic, millor dit: un molt! de poema.
    Com que m'ha agradat i això em fa sentir-me més propera a tu, et deixo, si em permets, amb una abraçada joiosa,
    Una quimera

  • Prosa prosaica[Ofensiu]
    Biel Martí | 16-12-2005

    Heus aquí que el capi també fa prosa quan vol, i la fa bé. De les poques coses que tens sense versos, és la que més m'agrada, té un toc que, a falta d'una paraula millor, anomenaré màgic, sobretot el primer paràgraf. Ara toca un relat més llarg? (va, digues que sí).

    La barreja d'alguna onomatopeia, igual que la repetició del girar i el voltar, per mi és el que dóna aquest toc, fa que el relat es llegeixi com un divertimento i això facilita que un el vegi d'entrada com una curiositat que val la pena explorar. T'animo a seguir-ho intentant en aquesta tècnica...

    Espai d'autopropaganda: m'ha recordat, furtivament, un relat anomenat "Narcisisme amb sabates noves", d'un autor anomenat Biel nosequè.

  • Oh capità, el meu capità [Ofensiu]
    roda03 | 05-12-2005 | Valoració: 9

    HOLA!
    He esta uns dies absent de lectura per treballs que estic preparant dels homenatges que anant seguint aquests dies que li han fet al mestre.
    I avui acabo de llegir-te i he descobert que amb tu el "Club del poetes morts" és més viu que mai.
    Oh capità segueix escrivint i segueix sommiant, doncs és molt important que els "membres" del club deixin contància de què estan més vius que mai alhora que ens donen vida als demés.
    Brindo pels teus relats, per tu i per les nostres vides,
    Roda03

  • Sempre[Ofensiu]
    Thalassa | 25-11-2005

    faig tard... Ho he fet ara, en redescobrir-te, tot i que no t'havia oblidat.

    Dos poemes fantàstics i un relat excelent, ni més ni menys.

    Petons des del l'espai atemporal en que resideixo.

    Thalassa

  • no t'havia llegit ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 23-11-2005

    en prosa i trob que ho has fet molt bé, m'agradat molt ( sense sucre que regalimi )...


    una besada salada

    Conxa

  • És molt bonic[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 23-11-2005

    veure el món a través dels ulls d'un infant. Com d'una caixa de cartró en fan un tren, o d'una escombra un cavall.

    En aquest escrit uneixes la tendresa i la innocència dels infants amb la màgia dels cavallets que giren i giren.

    He viatjat per uns instants a quan jo mateixa era una criatura, i donava voltes muntada en un cavallet (de fet, sempre pujava a l'elefant). I de sobte, quan he acabat de llegir-lo i he tornat del viatge, el silenci que em rodejava era tan intens que feia mal. De tant en tant m'agradaria tornar a pujar als cavallets....

    Una abraçada.

    Salz.

  • Gràcies...[Ofensiu]
    Gorwilya | 22-11-2005 | Valoració: 9

    per felicitar-me i pel comentari!!!! M'ha fet il·lusió veure el teu comentari amb tant dolces paraules... ;)
    Veig que et vas quedar amb la meva mirada... ;P

    No l'havia llegit aquest repte, el principi els llegia tots, però ara ja no tinc ni gairabé temps de passar pel fòrum... M'ha agradat! Sobretot el final, molt original que siguin els cavallets de la fira que van donant voltes... :P

    Petons i una abraçada!!

    Gorwilya

    P.D. Només és un recordatori, no hi ha pressa, però recordes la poesia que et vaig passar? :P

  • Un conte[Ofensiu]
    brideshead | 21-11-2005

    molt ben trobat. Un ritme trepidant, amb imatges molt ben definides... i un final ben inesperat.

    Té l'ingredient principal per a ser un conte que agradaria a tots els petits: una alta dosi d'imaginació.

    Felicitats, capità. Un altre bon encert!

    Petonets.

  • els cavallets de la fira[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 15-11-2005

    que giren amb els nens al damunt…

    Curiós aquest poema en prosa. Tinc que tornar-lo a llegir quan estigui més despert.

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de OhCapità

OhCapità

51 Relats

557 Comentaris

84529 Lectures

Valoració de l'autor: 9.55

Biografia:
Descans
Albiro a la llunyania
una terra ben plena
amb trossets de tu,
que m'acompanyin,
i endolceixin sens fi
aquesta ànima perduda.