Deixeu-me un petit espai per respirar

Un relat de: OhCapità

És la tristor que intueixo als vostres ulls
que m'amaren l'ànima plena de basarda
i em trastoquen el petit bri d'esperança
de dins del cor, no deslliga aquest nus

Lànguides hores passades esperant
els vostres mots, paraules ben sinceres
que m'abracen tendres i llamineres
aquest esperit tocat per la vostra mà

Deixeu-me un petit espai per respirar
entre aquesta boira que em fa negar
l'evidència de què per mi sou vós
la dama que jo sempre he desitjat

És la tristor de tots aquests mots
que m'entristeixen, i em posen malalt
i perdo enfonsat la línia de l'horitzó
abandonant així el món terrenal.


Comentaris

  • Llibre | 05-09-2007

    Melangia, angoixa, tristor... però també l'altra cara dels sentiments. L'amor. El consol de la paraula. La companyia de l'ésser estimat.

    I al final un abandonament que, malgrat estar amarat de tristesa, desperta l'encís de l'esperança. Si més no, als meus ulls.

    Una abraçada, OhCapità,

    LLIBRE



  • Transmets...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 30-08-2007 | Valoració: 10

    una melangia tranquila, d'inquietud sosegada, que descriu amb força precisió aquest d'ànim de boira intensa. El títol l'he trobat preciós.
    Una abraçada

  • Les teves paraules[Ofensiu]
    brideshead | 30-08-2007

    es mouen, sempre, entre el to cristal·lí i d'un suau blau, de les aigues enbravides o manses d'un mar infinit...

    Aquest cant mariner, evocador d'aquell amor que comença a emergir però que encara no pots tocar amb la punta dels dits, em recorda els temps de les fragates dels pirates d'altres temps, navegant mar endins a la recerca de la línia de l'horitzó, on dipositar una batalla guanyada i l'amor d'una bella dama.

    Es llegeix i se sent tal com si les ones que dibuixen els teus mots t'acaronessin la pell amb dolç tacte d'aigua salada i transparent.

    Bell poema capità. Té, de nou, gust profund i intens de mar.

    Un beset, capità, i una forta, forta abraçada.

  • Thalassa | 28-08-2007

    massa temps que no passava per aquí, i veig que les aigües segueixen plenes.

    Passa, quan puguis per el meu petit espai i mira la fotografia, el nano es va pegar una "currada" que déu n'hi do!

    Petons i records!

  • JA TENIU L'ESPAI ON RESPIRAR ?[Ofensiu]
    JOSEFINA | 23-08-2007 | Valoració: 10

    Ja teniu l'espai on respirar, OhCapità?
    Heu trobat el lloc, on fer-ho?
    Seguiu buscant de dia i nit ?
    Feu-me saber si podeu, per fí, fer-ho.
    (Fantàstic el teu treball)

  • fantastic[Ofensiu]
    jaguar | 17-08-2007 | Valoració: 8

    precios...





    PD:gracies per ser el primer en comentar-me... m'ha fet il·lusió

  • fantàstic !![Ofensiu]
    umpah | 01-08-2007 | Valoració: 10

    Preciós de llegir, en veu alta si pot ser.
    Oh capità ?!

    D'on aquest nick ?
    Crec recordar la peli 'el club dels poetes morts' que li deien així al mestre no ?
    O potser al llibre d'Antoni Dalmases 'al mig del camí' (impressionant). D'on ve això ?

    Bé, nick apart, m'he quedat corprès amb el teu escrit, que modestament crec ue podria signar algún dels grans de la poesia francesa com Rimbaud o Baudelaire ...
    No voldria passar-me però sincerament el trobo magnífic.

    Et poso, després de la gran 'Allan Lee' als meus favorits i llegiré més coses teves.

    Una abraçada

  • Horitzó[Ofensiu]
    jacobè | 24-07-2007

    El Capità va estar trist: delerava obrir el seu petit espai a l'infinit.
    La immensitat del mar ha correspost al navegant generós. Ha tornat a delinear l'horitzó.
    Et desitjo un estiu amb tots els vents a favor, Jordi.
    e.

  • Hola, Capità de somnis.[Ofensiu]
    brumari | 22-07-2007

    M'ha agradat el cant melangiós del mariner enamorat que, tot i la seva tristesa, no ha perdut l'esperança de conquerir el seu amor abans no s'acabi la darrera singladura.

    Una abraçada,

    Joan

  • em transportes a l romanticisme clàssic[Ofensiu]
    ANEROL | 21-07-2007 | Valoració: 10

    pocs poemes com aquest estic acostumada a llegir. N'hai d'aprendre

  • gypsy | 18-07-2007 | Valoració: 10

    poema que enyora, desitja o somia.
    De vegades, sentim que el nostre cercle particular es va emmagrint fins a l'ofec gairebé insostenible.
    Comprenc els seus versos, almenys en alguna part concreta que no em sobta per haver-la experimentat.

    És difícil transmetre aquest ofec pausat que ens devora pacientment, amb una fredor inhumana, fins i tot, de sentir.

    Molt bell, els mots són artefactes insospitats com aquests que vos heu plantat, amb efectes impredictibles.

    gypsy

  • Oxigen[Ofensiu]
    Naiade | 08-07-2007

    Relat trist però molt bonic. T'expresses em una gran sensibilitat, un to romàntic, melangiós. El mar, el lloc on anem molts per alliberar la nostre anima.
    Gracies per felicitar-me en el meu primer aniversari .
    Una abraçada
    Naiade

  • em transportes[Ofensiu]
    ANEROL | 07-07-2007 | Valoració: 10

    a una època que no he viscut, al romanticisme

  • Salpa amb...[Ofensiu]
    rnbonet | 11-06-2007

    ...un regust de tramuntana agra; navega a tota vela amb un deix a Ausià Marc redó, tranquil, mediterrani; arriba a port amb una flaire de iode i de salnitre.
    Enhorabona, 'OhCapità', per aquest poema!
    De veritat, bo. Només alguns 'bancs de sorra' sil·làbics forçats fan entrebancar la singladura
    Salut i rebolica, xicon!

Valoració mitja: 9.78

l´Autor

Foto de perfil de OhCapità

OhCapità

53 Relats

565 Comentaris

95812 Lectures

Valoració de l'autor: 9.55

Biografia:
Descans
Albiro a la llunyania
una terra ben plena
amb trossets de tu,
que m'acompanyin,
i endolceixin sens fi
aquesta ànima perduda.