Brandant desitjos

Ara que es produeix, com per encant, un d'aquests moments de calma, de pluja silent a l'altre costat del vidre i de remors familiars al voltant sense estridències, puc gaudir dels vostres versos...

Ho faig, imaginant el crit, intuint l'esperit, flairant la joia en l'aire, capgirant significats dobles i triples com salts mortals fins a produir batzegades davant el ventall de possibilitats que omplen el dia i la nit, de l'alba fins el vespre i les tenebres.

I és un goig fer-ho, moncapitain, com de costum...

I per continuar amb la tradició, us envio una abraçada d'aquelles que acaronen suaument,
Unaquimera

Brandant mots i versos, navegant pels mars de la poesia i no saber mai on s'acaba el viatge.
La incertesa abrupta de la bellesa caçada al vol.

I vos portant la torxa dels mots, indefugibles i captius.

gypsy

Aquest poema llegit en veu alta et deu apallissar verbalment...
Un preciós erotisme, heroic, que duu a mà alçada els desitjos i els mostra orgullós.

Us regalo una frase que ha brollat de dins en acabar la lectura de vostres magnífics versos :

Ens buscàvem les llengües mentre el desig s'enfonsava en aquell sucós petó.

I això que el concurs de poesia eròtica ja ha acabat no?? jaja

petons, capità!

angie

quin poema més bell!
El que us ha inspirat és al vostre interior, ben al fons del mar, i ressorgeixen lliscant per les onades... si m'ho permeteu, des de la ficció dels mots...humilment, m'agradaria escriure-us aquests versos que us vaig dedicar -mediocres-, com a resposta...
gràcies infinites, Capità, per ser com sou, per llegir-me i citar-me...

Ara que està tot encalmat,
em queda la tristor dels mots
d'haver danyat un gran Capità,
que no fereix sinó que acarona,
amb dits suaus, cors de pedra
enquistats, aquells que no gosen
despertar del somni de xocolata
i sons d'onades violentes...

Cants de sirenes ha escoltat,
miratges bells, imaginats,
i en despertar sols les tenebres
l'envoltaven... a coberta jeia,
Oh Capità, amb els llavis freds,
però l'anima poderosa, i dolça,
perquè sap que les paraules
no l'abandonaran mai a ultramar.

I ferm recorda que els cants
de les sirenes eren reals mar enllà,
però les ondines en acostar-se a terra moren,
perquè no formen part d'aquest món,
sinó, tan sols, dels somnis compartits
i del món de mots pentinats, amorosits
en la penombra del vostre esguard.

Bressolaria el vostre insomni,
donaria recer i pau al vostre neguit,
si pogués, però fora de les paraules
inexistents, caient al buit abismal
del desordre, en la basarda de la platja
moriria per ofec, lluny del Capità,
capgirant significats a l'albada
trencant vels torbadors, amarats
per la rosada, mesclada,
damunt la pell, amb el plor d'aigua salada.

una abraçada suau i dolça.
atram