A mitja tarda

uuuaaauuu!!!

es molt bonic el teu poema i tambe el comentari que m'has ficat i ja intentare ficar un altre conte o poema.

un peto molt gran per tu i la teva sirena.

realmement fantàstic!!!
la darrera frase posa el punt de dolçor....

m'encanta,m'encanta,m'encanta,m'encanta..

petonets!!!

Et vaig llegint, tot i que comenti poc... i aquest m'ha agradat especialment, potser per la tendresa que presenta amb aquests versos, com deixats anar per descuit, del principi i del final... molt ben trobats. Per trobar-hi algun inconvenient, et diria que potser si fos jo treballaria una mica més els signes de puntuació; però això va a gustos, és clar!

Sincerament, m'agrada sobretot de la meitat cap al final, que és més entenedor i poètic, íntim, enigmàtic diria; sembla que ens confessis secrets de profecies a cau d'orella.

els ulls aclucats,
per no veure-hi
i per somiar-te

un pensament absent,
lúgubre llunyania

i rememorant
sé
que voldria
estar lluny d'aquí

La teva poesia raja sola, com aigua llisca; a mi més més fàcil de llegir aquest tipus de poesia que la de les rimes, algunes artificioses i poc naturals... però també és bo treballar la musicalitat (que no hi falta mai, en tu).

amb els ulls buits
a l'hora de la marinada,
a l'hora de fugir

(... et ploro encara)


Gràcies per les teves confessions de mitja tarda. Et desitjo un any replè de satisfaccions i èxits. Ah! I la meva trilogia poètica "De desigs inventats" ja està tota publicada (espai d'autopropaganda... hehehe).

-Filladelvent-

Imatges de solitud i llunyania. Sembla fondre's l'ànima dins d'una posta de sol que crema i udola. I al mateix temps un vent amb olor de mar, bressola les paraules suaument...

Records des de terra endins OhCapità!

Encara somio i encara et ploro, em quedo amb dues frases teves, te le srobo, espero que no t'importi.

Un petó i no tardis tant en escriure, que els teus fans t'enyorem

pot fer escriure coses tan belles com aquestes:

"...
els ulls aclucats,
per no veure-hi
i per somiar-te
..."

400 petonets, capità...;-)

.. dir que m'agradava. I ho continuo dient. Dona la sensació de tranqiliatat... una de molt profunda, com la de la fotografia. Molt maca per cert!

Equinozio

...lo teu és el màrqueting.
Un poema preciós.

somriu i estima, gràcies pels teus comentaris