Cercador
Bucles sentits
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Bucles sentits
Matí. Es desperta envoltada de petons i abraçades. Fa el dropo pel llit i es lleva per preparar l’esmorzar. El seu primer cafè amb llet i les dos torrades amb mantega i melmelada són un altre instant de felicitat que la porten a cantussejar el Resistiré. Des que hi ha ordre de confinament treballa des de casa amb el portàtil i el mòbil. Marca el primer telèfon i fita de reüll la pols de la lleixa. La ignora. Mira cap a l’altre costat I veu el llit per fer i aquells petits trossos de no sé què sota el sofà. Sacseja el cap. Es concentra en el senyor H. que respon a la trucada. Busca música relaxant al youtube music i s’esmerça en allò de l’inspira-exhala. Amb la segona respiració engull l’olor de cremat i arriba a la cuina en temps rècord. Constata el desastre: quatre torrades socarrades, un got de llet tombat i un exèrcit de molles de pa de pessic que va de la cuina al lavabo. Respira més profundament “calma, tot anirà bé”. No sap perquè però allò la fa pensar en el pollastre que ha de treure del congelador. Mira l’hora. Ha passat d’un estat de plenitud i relativa felicitat al de crispació. Desconeix quina merda de mecanisme intern s’ha disparat i pensa que experimentar ansietat en la seva habitual zona de confort és una putada. Intenta focalitzar la seva atenció en les trucades, ara a la Sra. A, a qui ha de preparar uns papers per signar encara no sap com. Implora silenci als seus fills que criden sense compassió al menjador. Segueix per inèrcia amb la documentació. Hora de dinar. Es baralla amb el forn, i amb els fills, i amb el gos. Tarda. Continua amb el portàtil i amb els dos telèfons de guàrdia. Tres trucades més. Mama! Encara no acabes? Pots fer el berenar? Jugues a escacs? Sent ganes de fer una marató i evaporar-se. Continua trucant i trucant, mig grillada i amb aquells estimulants dictats que no porten enlloc: he de, he de, he de, he de… Nit. Exhausta.
Ayla
Matí. Es desperta envoltada de petons i abraçades. Fa el dropo pel llit i es lleva per preparar l’esmorzar. El seu primer cafè amb llet i les dos torrades amb mantega i melmelada són un altre instant de felicitat que la porten a cantussejar el Resistiré. Des que hi ha ordre de confinament treballa des de casa amb el portàtil i el mòbil. Marca el primer telèfon i fita de reüll la pols de la lleixa. La ignora. Mira cap a l’altre costat I veu el llit per fer i aquells petits trossos de no sé què sota el sofà. Sacseja el cap. Es concentra en el senyor H. que respon a la trucada. Busca música relaxant al youtube music i s’esmerça en allò de l’inspira-exhala. Amb la segona respiració engull l’olor de cremat i arriba a la cuina en temps rècord. Constata el desastre: quatre torrades socarrades, un got de llet tombat i un exèrcit de molles de pa de pessic que va de la cuina al lavabo. Respira més profundament “calma, tot anirà bé”. No sap perquè però allò la fa pensar en el pollastre que ha de treure del congelador. Mira l’hora. Ha passat d’un estat de plenitud i relativa felicitat al de crispació. Desconeix quina merda de mecanisme intern s’ha disparat i pensa que experimentar ansietat en la seva habitual zona de confort és una putada. Intenta focalitzar la seva atenció en les trucades, ara a la Sra. A, a qui ha de preparar uns papers per signar encara no sap com. Implora silenci als seus fills que criden sense compassió al menjador. Segueix per inèrcia amb la documentació. Hora de dinar. Es baralla amb el forn, i amb els fills, i amb el gos. Tarda. Continua amb el portàtil i amb els dos telèfons de guàrdia. Tres trucades més. Mama! Encara no acabes? Pots fer el berenar? Jugues a escacs? Sent ganes de fer una marató i evaporar-se. Continua trucant i trucant, mig grillada i amb aquells estimulants dictats que no porten enlloc: he de, he de, he de, he de… Nit. Exhausta.
Ayla
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
298159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!