Cercador


Llista categories

Bon vent i barca nova.

Un relat de: Joan Colom
Estic fet una merda: he tornat a beure en excés i a fumar, estic en números vermells, alguns amics m'han deixat i a la feina m'han amonestat per absentisme i sort tinc que no m'hagin acomiadat. D'una iniciativa nímia, com asseure'm a esmorzar davant d'una desconeguda, se n'ha derivat un seguit de fets que han acabat arruïnant-me la vida, però serà millor que comenci pel principi.

La vaig conèixer accidentalment en un circuit turístic en autocar i, a partir d'aquella primera decisió d'acceptació, tot va ser deixar-me dur dòcilment. Semblava una bleda però els meus amics la van clissar de seguida, i els més íntims em van avisar que, de bleda, res: que era una gata maula.

Des de la perspectiva d'ara em pregunto com no me'n vaig adonar, d'això, i l'únic que se m'acut és que ja n'estava enfigat fins i tot abans de gitar-nos per primera vegada: és allò que en diuen enamorament, un estat de neurosi que altera la percepció de la persona que s'ha convertit en centre de la nostra existència. I quan l'embadaliment va remetre, ja era tard perquè estava del tot atrapat en una dinàmica que no sabia com aturar. Darrere d'aquella dona idealitzada sols hi havia una marmota que contínuament em sotmetia a xantatge emocional: si no li duia el desdejuni al llit; si no li alabava aquells dinars a base de menjar preparat, escalfat al microones; si no aprovava les seves compres compulsives; si no la fornia de més diners per seguir-les practicant; si no m'avenia a empassar-me amb ella aquells programes teleporqueria, quan arribava de la feina, per tenir tema de conversa a l'hora de sopar; si no endevinava que havia anat a la perruqueria, que duia una nova bata de seda o que a la vitrina hi havia una altra figureta de Lladró, és que no l'estimava prou. Però el més terrible era que m'havia deixat vèncer per la rutina i m'havia tornat un addicte a aquella marmota.

És per això que, quan se n'anà, el món em va caure al damunt. Havent tocat fons i havent-me faltat valor per posar en pràctica la idea del suïcidi, que durant unes setmanes em rondà pel cap, només quedava una alternativa: arrencar-me-la del pensament, com si mai no hagués existit. I en aquesta empresa estic, confiat que el pas del temps jugarà a favor meu. Així que bon vent i barca nova.

Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCVII (tema: BON VENT I BARCA NOVA) i consta de 400 paraules segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

Afegir comentari
  • He fet coses terribles[Ofensiu]
    Ginebreda | 10-09-2025

    Faig servir una frase del Groucho Marx que diu:
    He fet coses terribles per diners, com aixecar-me molt d'hora per anar a treballar.
    Si canviem la frase per: he fet coses terribles per amor, o enamorament, com veure tele porqueria, menjar xefles (paraula lleidatana per descriure menjar molt mal cuinat), etc
    tenim el drama del teu protagonista, personatge molt habitual a la realitat, amb un cert punt masoquista i molt patètic.
    No soc ningú per jutjar-lo, jo que m'he empastar tota la discografía de l'Andy i Lucas per poder contemplar la pell d'un morenàs espectacular. A més, m'acuso d'haver mentit vilment dient que m'encantaven les cançons.
    Bé, Joan, m'ha encantat el relat i com descrius el personatge. Enhorabona.

  • La marmota[Ofensiu]
    SrGarcia | 06-08-2025

    Tot el relat es pot sintetitzar en una sola paraula: “enfigat”, que no és el mateix que enamorat, ni de bon tros.
    La sàtira arriba a un nivell magistral, i ho fa per partida doble: d’una banda, ell, amb les seves addiccions, la pobresa, els problemes laborals i socials, i un enfigament que es presenta com una autèntica malaltia mental. De l’altra, ella, una gata maula disfressada d’ànima candorosa, descrita com una marmota que manipula emocionalment.

    El detall que hagin de mirar teleporqueria per poder tenir tema de conversa al sopar és senzillament el súmmum del retrat d’una relació buida.

    Per sort, el relat acaba bé, tot i que és a punt de no fer-ho. La decisió final és la millor possible: bon vent …

    Una sàtira dura, lúcida i sense concessions sobre les relacions tòxiques.

  • Excel.lent relat sobre l'amor imoossible per massa car[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 05-08-2025 | Valoració: 9

    Un bon relat que fa pensar, i escrit de manera enginyosa, felicitats!!!

l´Autor

Joan Colom

500 Relats

1252 Comentaris

309997 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >