Cercador
Blackbird [L'eterna soledat (Retalls ombrívols de llum); I, 2]
Un relat de: deòmisesAles de fosca obscuritat
Baten en el cel del demà
I em porten l'esperança
De somniar-te.
Es desplega la llum
Endins del meu cor d'absolut
Goig, d'eterna alegria
Per tenir la vida.
Obre els teus ulls de clar
Pressentiment i seran la mar
Que m'ha vist desitjar-te,
Llum que exhales
La bellesa del món
Mentre el meu front
S'omple amb els bocins d'aigua
Lligats a la teva ànima
(L'ocell negre de la vida
Avança amb ales de vidre...).
l´Autor
374 Relats
1012 Comentaris
312151 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978