Beta

Un relat de: deòmises
—I aquest entusiasme?
—Veuràs, he provat l'aplicació que em vares instal·lar i la meva gestió dels conflictes ha estat excel·lent.
—Coi, Marc, que això ja ho havia dit jo. Tot i que perdona si et sonen ofensives les meves paraules.
—Ca! No és res, home, que no soc tan sensible. Però ja saps que ho he de comprovar personalment per pujar-hi de peus.
—Com Sant Tomàs, ni que ho juris...
—El que no em queda clar és aquesta precisió per esquivar els temes peluts o els possibles buscabregues.
—Com quins, de temes?
—Ja ho sabem tots. Els que han creat pugnes i guerres i disputes. Herències, aliances, genealogies...
—Què t'empatolles, Marc!?
—A veure si et caldrà una dosi extra d'inAPPetència...
—No pas, que et faig broma. Ja sé que vols dir temes com la religió o la política.
—O el futbol, o la davantera de la teva dona...
—Ehem, el que preguntaves sobre la precisió de la inAPPetència és la letargia que provoca en uns moments clau, quan la testosterona i l'adrenalina són secretades per damunt d'uns nivells concrets.
—Només això?
—No. La veritat és que tot, absolutament tot, es pot concebre mitjançant els algoritmes i, gràcies a Llei Zero, es resum en un únic aspecte.
—La Llei Zero? Això existeix?
—Oh i tant! Des de Giskard Reventlov que, malgrat ser un robot, era força mandrós. Ell tot solet, amb el seu magí de bits i cables, va simplificar les tres lleis de la Robòtica, i això em va fer veure-ho tot ben clar.
—Aquelles empescades per Asimov? I això com és?
—No calen tantes lleis al món, realment. Si no vols fer mal a la Humanitat, comença per concebre un tarannà bonhomiós no bel·ligerant, refusa enfrontar-te a les hostilitats i dona el braç a tòrcer abans que les crispacions apareguin.
—Vist així, series un ferm candidat per lliurar-te el Premi Nobel de la Pau. Aquesta andròmina és genial! Imprescindible!
—Gràcies...
—Ara ho voldria provar a casa, amb la sogra i amb sa filla.
—Escolta, Marc, daixò, que estem parlant d'una versió beta, i li calen uns quants retocs per al seu òptim funcionament.

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

306608 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978