Benvinguts cinquanta!

Un relat de: bocidecel

Diuen que els "0" són devastadors. En fas cinquanta, els amics expliquen acudits fàcils, la família et mira i, arronsant el nas, comenta: "com passa el temps!! I tu et mires la panxa i penses: "no n'hi ha per tant, si estic més o menys igual!"
T'anomenen una persona madura, la memòria comença a fer figa, no et veus bé d'aprop i dormir ja no és el mateix. Però saps que les arrugues parlen de saviesa, que els ulls vessen estimació, que els llavis expressen tendresa i les mans aixopluguen i fan companyia.
No pot ser que ens faci por aquest bagatge!!
No pot ser lletja la tardor!!

Comentaris

  • Felicitats![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • El que jo faig...[Ofensiu]
    Silent | 14-07-2008

    A partir dels cinquanta, jo vaig capgirar els nombres.
    Vaig tornar a la infantesa als 05
    l'any següent, adolescent amb 15
    vaig acabar de créixer als 25
    i ara, amb 35, començo a posar-hi seny!

  • M'ha fet gràcia això dels 50![Ofensiu]
    rnbonet | 19-06-2008

    I sobretot, l'humor i bonhomia que he trobat després de llegir el text.
    Tu, viu i espera (bo, això d'esperar és un dir!), que tot s'allarga quan ens fem grans: els dies, la paciència, la família,els compromissos,... I com si fa no fa se'ns passa el temps...
    Que vaja bé! I mestrestant... SALUT I REBOLICA!
    PS. Em sembla que no mai t'havia comentat. Llegit, potser!

  • Ai! El temps...![Ofensiu]
    - | 19-06-2008

    Aquest breu relat m'ha recordat ràpidament un poema irònic i simpàtic de Mario Benedetti, es aquest (evidentment no goso traduir-lo):

    Síndrome

    Todavía tengo casi todos mis dientes
    casi todos mis cabellos y poquísimas canas
    puedo hacer y deshacer el amor
    trepar una escalera de dos en dos
    y correr cuarenta metros detrás del ómnibus
    o sea que no debería sentirme viejo
    pero el grave problema es que antes
    no me fijaba en estos detalles.

    Gracies pel teu comentari!
    Rosella

  • FER-NE CINQUANTA ES DURILLO![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 13-08-2007 | Valoració: 8

    PERÒ ENS QUEDEN TANTES COSES PER FER! JO ARA MATEIX ESPERO L'ANY VINENT EL CASAMENT DE LA MEVA FILLA GRAN I DE SEGUIDA ALGUN NET... O NÉTA, TREBALLO, SURTO AMB EL MEU MARIT AQUÍ I ALLÀ, PUC TENIR CURA DELS PARES I TAMBÉ DEL GOS DE LA MEVA FILLA PETITA, QUE MES VULL? JA, JA, REALMENT SOM GRANS, PERÒ PER AIXÒ PODEM FER TOT EL QUE FEM, L'EDAT ENS DONA MOLTA PACIENCIA I SABIESA, SOM ELS AMOS DEL MON. UN PETO!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: