Bellesa fictícia

Un relat de: Sol_ixent

No sé si recordar aquella època de la meva vida em fa més mal que bé, però del que n'estic segura és que la meva vida va experimentar un gir de 180º en el mateix moment en què vaig travessar la porta de sortida de l'hospital. Malgrat els anys, encara tinc present que ho vaig fer de nit, a plena llum de lluna.

Sé que culpar als altres dels problemes que un mateix viu és de covards, però prefereixo escudar-me en el terreny de la covardia que no en el de les aparences, hipocresia i menyspreu envers els altres.

El culte el cos. Realment, quan un està en plena adolescència i beu cada dia del que expliquen a la televisió o del que anuncien, és un tema del qual n'acaba sent tot un expert. I no perquè necessàriament l'hagi de practicar, sinó que l'assajament és tal, que hom creu que la forma de vida més saludable i el súmmum de la bellesa rau en el fet de no tenir més que ossos i carn.
I molt més encara quan tots els elements del teu voltant contribueixen a enfonsar-te, quan els problemes familiars i escolars es compliquen, quan busques amics i no en trobes i quan les corbes acaben sent les teves pitjors enemigues, que una decideix lluitar a contracor contra cadascun dels àpats del dia i contra la balança, emulant allò més preuat en gairebé tots els aspectes: estar prim. I no queda més amic que el silenci en aquest amagatall a la vida que tu mateix et construeixes.

I és així com vaig començar a patir una malaltia de la qual en vaig conèixer el nom just en el moment en què em va ser diagnosticada: anorèxia. De primeres vaig pensar que la medicació seria suficient per poder pal·liar-la, però va resultar que no. Es van veure obligats a ingressar-me, perquè ja estava molt avançada.

I ja a l'hospital vaig veure com la bellesa és quelcom relatiu, quelcom que tothom posseeix i que tan sols fa falta saber potenciar-ho perquè surti a la llum. I perquè sobretot, un s'ha d'acceptar tal i com és, sense emmirallar-se en ningú.

Comentaris

  • "la bellesa...[Ofensiu]
    Capdelin | 11-05-2006 | Valoració: 10

    és quelcom relatiu" Si fóssim capaços d'acceptar aquest raonament i passar de la mirada del món que hipòcritament valora el contrari... acceptar-nos i no emmirallanr-nos en ningú i conrear el nostre cos només per sentir-nos millor... sense cap obsessió... seria com aquesta llum de flash de la teva foto, capaç d'enfosquir les altres llums seductores de les opinions dels altres.
    ptons i una abraçada!!!
    PD. per cert... a mi déu tampoc m'estima je je...

  • Idees clares[Ofensiu]
    Xocolatina | 20-03-2006

    Tens molta sort d'haber trobat "aquella vàlvula d'escapament que tots necessitem quan la processó va per dins". I a més d'escriure, fer-lo bé. M'ha encantat el teu relat i el final, que té les idees molt clares, ets afortunada per tot això, crec jo.
    Encantada de llegit, Sol_ixent!
    xocolatina

l´Autor

Foto de perfil de Sol_ixent

Sol_ixent

142 Relats

444 Comentaris

129528 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
"En tots els meus personatges hi ha característiques meves, però cap dels meus personatges no és jo". (Mercè Rodoreda)