Badalona virtual

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Badalona virtual


Vaig començar a córrer, no sabia el que em passava. Estava molt marejada, només feia que accelerar el meu pas per amagar-me en algun lloc on no em pogués veure. El sentia a prop, darrere meu, parlant un idioma que jo desconeixia. Pensava que les cames em farien figa i que m’acabaria desplomant a terra, però això no va passar, jo seguia corrent com si res. Em va costar saber on era, fins que vaig veure l’emblemàtic Pont del Petroli.

Em buscaven per alguna cosa i no aconseguia recordar el perquè. Pensava que potser m’havien segrestat anteriorment i m’havien obligat a prendre una pastilla, perquè no recordava res...

Al passeig marítim hi havia un munt de gent amb patinet, bicicleta, patins… que em dificultaven el pas; però, alhora també ho feien al meu suposat perseguidor. Em va veure corrent i va seguir intentant enxampar-me.

Definitivament, em vaig desmaiar. Vaig perdre el món de vista en un tancar i obrir d'ulls. No sé quant de temps va poder passar fins que vaig començar a recuperar-me. Tornava a ser al mateix carreró on anteriorment havia començat aquella persecució. Vaig pensar que tot plegat resultava ser d’allò més estrany...

En un instant vaig tornar a veure aquella ombra, que em feia agafar calfreds només de veure-la al mur de totxana. La intuïció em deia “cames ajudeu-me” si no volia que em passés el mateix d’abans.

Aquesta vegada vaig decidir anar per dalt, seguint l’autopista, perquè hi havia un munt de botigues on poder-me refugiar. Vaig entrar en una que venien tota mena d’andròmines. Quan vaig notar que no hi havia cap perill, vaig anar cap a l’Ajuntament i en arribar-hi, els meus ulls només podien veure un fons negre amb unes lletres blanques que deien: “Game Over”. Sentia a molta gent que deia que per fi ho havia aconseguit.

Jo encara estava perplexa i m’aguantava la respiració. No podia acabar de creure que tot el que havia viscut només formés part de la fantasia. Vaig treure’m les ulleres de realitat virtual i vaig començar a vomitar.


Pseudònim: Badiu

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: