Cercador


Llista categories

Avui SI

Un relat de: ITACA

Tarda freda, mirada indecisa, ulls que ho veuen, una vida lluitadora que es vol obrir camí.
Mous el cap a poc a poc amb dos pensamentsal cap, i vaig ho no i vaig, pregunta compliacada tot s'ha de dir.
Però és va adonar per un segon que la vida no li obiriria pas les portes de la llibertat, te que ser ella la que és fagi camí en la crua inmmensitat.
En un segon un seguit de crits van sortir del seu cap: SURT, TRIOMFA, HO POTS FER, MAI ET RENDEIXIS, SIGUES VALENTA, DEMOSTRA EL QUE VALS, NO TINGUIS POR, AVUI ÉS EL TEU DIA DEMÀ TAMBÉ HO PODRA SER.
En un segon va sortir i una hora després va aconseguir la feina, pasem a la próxima partida de la vida, el resultat només el cambies tu .

Comentaris

Afegir comentari
  • Som nosaltres qui...[Ofensiu]
    L'escriptor mediocre | 12-06-2005 | Valoració: 10

    ...manem en la nostra vida, i ningú més! Tes tota la raó, podem fer TOT allò que ens proposem, digui el que digui la gent.
    Tan de bo aquest text apugi l'autoestima a la gent depre!
    Molt bon treball!
    Juseph

  • [Ofensiu]
    Guspira | 08-06-2005

    Enhorabona per la força que consegueixes transmetre amb aquestes paraules!! Lluitar, mai s'ha deixar de lluitar, encara que sigui lluitar per un impossible, lluitar per algo que saps que és difícil, però no rendir-se, caure, i tornar a aixecar-se, seguir el camí cap a alló que desitges superant entrebancs amb la ment fixada en aquell objectiu que et fa ser persona, que et donarà la felicitat.
    Aprofito per recomanar-te una cançó de Lluis Llach, "ITACA", espero que t'agradi.
    Segueix escribint!! Ho fas molt bé!! petons

  • Molt maco[Ofensiu]
    LLIBERTAT! | 08-06-2005

    Molt maco sempre et llegeixo clara, hi ha molta forca en el que escrius.

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

142284 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Afegir a preferits
Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.






Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >