Cercador
Assetjament
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
ASSETJAMENT
Sí, sí que hi és, esperant a la vorera d'enfront. Agafe les nenes de les mans i accelerem el pas. Ell camina a certa distància, però no suficient per a amagar la seua presència. No sembla voler fer-nos mal, tanmateix, em sent alleujada quan, havent deixat les nenes al col·legi, s’oblida d’elles i continua seguint-me a mi. I encara més quan deixe de veure’l en agafar l’autobús per anar a treballar. Potser se n'ha anat. Al final del trajecte, però, m'adone de com soc d'ingènua: està esperant-m’hi. Clar, sap on treballe. Seu en un banc que hi ha prop de l'oficina, des d'on pot aguaitar l'entrada. No deixa de mirar-me quan passe per davant indiferent. No vull que pense que l'he vist, que el reconec.
Hauria d'avisar la policia però… què els puc dir? Si jo mateixa no ho entenc. Com explique que el meu exmarit ens segueix a tot arreu? I ell, per què ho fa? I sobretot: què fa ací? De veres no se n'ha adonat, que va morir a l'accident?
Manuel Pérez Alegre
Sí, sí que hi és, esperant a la vorera d'enfront. Agafe les nenes de les mans i accelerem el pas. Ell camina a certa distància, però no suficient per a amagar la seua presència. No sembla voler fer-nos mal, tanmateix, em sent alleujada quan, havent deixat les nenes al col·legi, s’oblida d’elles i continua seguint-me a mi. I encara més quan deixe de veure’l en agafar l’autobús per anar a treballar. Potser se n'ha anat. Al final del trajecte, però, m'adone de com soc d'ingènua: està esperant-m’hi. Clar, sap on treballe. Seu en un banc que hi ha prop de l'oficina, des d'on pot aguaitar l'entrada. No deixa de mirar-me quan passe per davant indiferent. No vull que pense que l'he vist, que el reconec.
Hauria d'avisar la policia però… què els puc dir? Si jo mateixa no ho entenc. Com explique que el meu exmarit ens segueix a tot arreu? I ell, per què ho fa? I sobretot: què fa ací? De veres no se n'ha adonat, que va morir a l'accident?
Manuel Pérez Alegre
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!