Cercador
Assemblea de Llàgrimes
Un relat de: Joan G. Pons- Compartir:
Una veu forta, era Llàgrima Permanent, va dir: Silenci ! Silenci Llàgrimes !
Començà l'Assemblea.
- Que parli Llàgrima Clara.
- Companyes tenim una qüestió greu que cal solucionar, doncs la nostra realitat i sinceritat es veu afectada.... i molt afectada.
Xiuxiueig entre les participants. Una veu s'escoltà des del fons de la sala.
- Què passa ?
- Doncs passa que s'han infiltrat en la nostra Comunitat un grup de llàgrimes artificials que atenden contra la nostra naturalesa i ens deixen per terra.
- Explica't !
- Totes nosaltres som llàgrimes que actuem, apareixem, en situacions de joia, tristor; en moments d'impotència, d'incomprensió, de solitud, però des de fa un cert temps han aparegut les "llàgrimes identificades com a falses".
- Falses ? Per què són falses ?
- Sí. Apareixen o millor dit les fan aparèixer per donar suport a actituds enganyoses, hipòcrites, fingides.... i això estimades és no jugar net amb els sentiments de les persones.
- Llàgrima En Pena va afegir: - A més, ens ridiculitzen.
- Podem fer quelcom. Cal fer un pla. Va dir Llàgrima Contenta.
- El pla no és fàcil...Anar contra el fingiment em fa sentir ganes de plorar... exclamà Llàgrima Fàcil.
- Per això ens hem reunit en Assemblea. Ànim !!! Aporteu idees, a més de llàgrimes !
Un silenci general envaí la sala.
De sobte, Llàgrima Neta obrí una porta i invità a entrar a uns personatges curiosos.
- Qui són ? va dir Llàgrima Permanent
- Us presento a les nostres mares, les Glàndules Llagrimalls. Potser ens poden ajudar.
- Ens podeu ajudar ?
- Depèn. No podem esbrinar si les nostres llàgrimes són de veritat o fictícies. És la persona que ho manipula. Podem durant un temps deixar de plorar. Potser les persones si no poden plorar aprendran a ser sinceres amb els seus sentiments.
- Però llavors no podran expressar-se...
- Que ho facin d'una altra manera.
I expliquen els que expliquen i saben explicar molt bé les històries que durant un temps bastant llarg la gent convivia sense llàgrimes i la franquesa i la confiança i la fortalesa anaven fiançant unes relacions entre humans, molt humanes.
(del meu llibre Històries del Parc de la Vida)
Comentaris
-
brillant com sempre[Ofensiu]Nyanga | 30-09-2009
Com sempre Joan, estic fascinada. Per la originalitat de les teves paraules, la bellesa de les teves expresions i la multitud de sentiments que hi transmets.
No cal dir més...aqui em tens sempre apunt per llegir i comentar un relat teu!
M'ha encantat tb el teu ultim relat TINC. Moltes vegades les persones ens oblidem que l'important no és tenir...sinó ser.
Una abraçada! -
Els actors [Ofensiu]J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 29-09-2009 | Valoració: 10
segurament saben molt de llàgrimes, llàgrimes de guió sovint mancades de sentiments, al menys de sentiments aferrats al cor pertanyents a la pròpia historia. Sentiments de joia, d'emoció o de tristó que els llagrimalls exterioritzen amb llàgrimes.
Preciós el relat
J. Lluís Cusidó i Ciuraneta
-
Un conte preciós ![Ofensiu]Núria Niubó | 28-09-2009 | Valoració: 10
Les llàgrimes al meu entendre són falses quan ho són les persones, i aquestes persones són igualment falses en els seus fets i en les seves paraules, sovint , quan es té bona fe, costa de conèixer-les , però es ben clar que es van quedant poc a poc soles, tot i així no en són conscients, han arribat a enganyar-se a elles mateixes.
Però qui plora amb sentiment, de tristor o felicitat, és perquè en té el cor tant ple que li desborda en llàgrimes. Quan les llàgrimes surten del cor, és bo plorar i compartir-ho abraçats a algú.
Ojalà sempre poguéssim expressar els sentiments amb paraules, de vegades les paraules no surten, és bloqueja la ment, vols contenir les llàgrimes i no pots, només cal que dues mans les eixuguin amb amor.
Encara no he arribat a aquest relat del teu llibre, però m'ha agradat trobar-lo a RC per comentar-te'l.
Una abraçada franca i plena de fortalesa, sense llàgrimes.
Núria
-
Bell![Ofensiu]brins | 28-09-2009 | Valoració: 10
El teu relat, Joan, desprèn com sempre tendresa i optimisme. Tant de bo poguéssim viure sense llàgrimes, voldria dir que no les necessitem...
Pilar -
Molt bé!![Ofensiu]Unicorn Gris | 26-09-2009 | Valoració: 9
El trobo un conte molt original, agradable, i de bon llegir. Li faltaria alguna correcció a fe meva, però res és perfecte... Felicitats.
Avui en dia falten llàgrimes, a fe meva... Vull dir que la gent és com a freda, com a indiferent... ¿Què hi podem fer? Cal posar-hi la ma ferma a la vida, i no ser tant freds de cor...
També es podria fer un conte similar amb els somriures... Però seria cosa de veure-ho.
Ens veiem per relats, Joan. Salut!! -
M'ha encantat aquest relat Joan![Ofensiu]aurora marco arbonés | 21-09-2009 | Valoració: 10
Feia dies que no posava cullerada per RC i he tingut la sorpresa de que se'm recomanés el teu relat.
Magnífic, com sempre.
Ai, les llàgrimes! Jo de petita vaig plorar molt, de vegades, m'inventava històries tristes per a plorar, era de llàgrima FÀCIL. Quan em vaig fer més gran, no vaig plorar gairebé gens. Només lo indispensable i mai a la vida per a coaccionar ningú. Em semblava un engany indigne d'una dona fer xantatge emocional amb les llàgrimes. En tot cas, plorava en privat. Mai davant de ningú.
Però, dimonis, a mesura que vaig envellint, se m'ennuvolen més els ulls i ploro amb més facilitat, també en privat, si puc, però molt sovint. I em fan plorar coses de les que abans me'n reia. Té això algun sentit per a tu, mestre? -
Molt ben plorat[Ofensiu]joanalvol | 21-09-2009 | Valoració: 10
I assemblea va acabar a llàgrima viva!
Com sempre no hi manca l'originalitat.
Valoració mitja: 9.86