Assedegada

no et cal beure de la font d'inspiració, doncs en tots els teus treballs ja siguin en prosa o en vers saps instrumentar-hi de forma planera una gran riquesa de vocabulari que a nosaltres si que ens serveix per assedegar-nos.
Una abraçada

Lluís

Deixa'm dir-te que he disfrutat d'una breu però exquisida poesia. Bonic poema sobre la pèrdua de la musa -o mus-... No et mereixes menys d'un 10!!

Abraçades!
Sol_ixent

Com pots dir crisi de mots, si regalimen per tot el poema!
De vegades quan estem una mica enfonsats, ens sembla que no es suficient el que diem, no sé si aquest és el cas, però, torna'l a llegir i et sorprendràs de la bellesa de mots i la facilitat en que transmets aquets moments, en que voldríem fer-nos fonedissos . No t'ha abandonat, tan sols t'ajuda a treure de dins el que et turmenta.
Una abraçada ben forta poetessa

veig que a tu no t'afecta negativament. Malgrat tot t'en surts molt bé. Has copsat molt bé l'angoixa de l'escriptor que troba que s'acaba la inspiració...tot així aquest no crec que sigui el teu problema: la il.lusió i la imaginació van amb tu. Felicitats!

M'he sentit com un nen al veure que tu també hi dediques una micona d'estona a escriure en ratlletes curtes els pensaments fugissers, i que a més a més, te'n surts molt i molt bé.
Apa, ara no ho deixis marcir, com aquella flor mai regada.

Rega, rega, que ja veuras quines flors ens deixaràs...

Una abraçada ben forta Mercè.

Ferran

la nit es el cafe de les paraules. felicitats

Aquestes paraules animen a collons!(amb perdò, però es que si ho dic així ho trobo mes aclaridor...)

A mi em passa sovint i llavors agafo el full en blanc i l'hi foto hòsties fins que em mira des de el terra com dient: Tio, que un bon escriptor escriu ni que estigui emprenyat...Tu ho has aconsseguit de una manera brutal i xulissima i profesional i tal i cual....et faré cas Mercè Bellfort!!!!!!,

...endinsan-te en el 'procelós mar dels renglons curts'?
Provo, prova.... i no ho deixaràs!
Salut i rebolica!

Descrius molt bé la tensió de l'escriptor davant d'un full en blanc.
Et seguiré llegint.
Cendra de flor

Un sentiment que a vegades dorm, a vegades es desperta, però que sempre és viu...

M´ha agradat molt aquest poema, Mercè, has sabut descriure amb belles i encertades paraules el moment en què el cor ens demana crear i la ment lluita per aconseguir els mots apropiats.

Una forta abraçada d´estimació

Pilar

com una excel-lent escriptora en prosa i no recordo haver llegit cap poesia teva. Aquesta, parlant de la sequera literària, m'ha encantat. Tal vegada no et comento sempre però SEMPRE et llegeixo perquè m'agrada moltíssim fer-ho. Les musses potser s'han pres unes mini vacances però tornaran, Ja ho veuràs.
Ànims, Mercè.
Una forta, forta abraçada.
Nonna_Carme

Aiii, Mercè! Quina sensació més estranya, quin esborronament a la pell, quin esglai... Que perquè t'ho, això? Mira, miraaa...!
Com se t'ha quedat la boca? A mi, oberta de bat a bat... fins que m'he posat a riure!

Després, en llegir-te, m'he anat posant seriosa...

Ja m'havies parlat, amb motiu de comentar la visita al doctor per part de la senyora Bruna, que notaves a faltar quelcom: amb aquests versos has expressat perfectament la sensació, l'estat d'ànim de qui s'enfronta a aquesta sequera; em sembla molt encertat el títol i joc metafòric!

T'envio una abraçada càlida, molt càlida, per afavorir el desglaç tot el que em sigui possible per aquesta via,
Unaquimera

Et trobes sense inspiració? A mi no m'ho sembla pas.

Enhorabona per aquesta poesia!

Núria

Jo encara no em veig capaç de fer poesia.

però t'ha quedat molt bé. Reflecteixes molt bé la necessitat d'escriure i la impossibilitat de manifestar en paraules la idea que ens tortura. Hi ha imatges molt suggeridores i d'altres impactants. Una bona poesia, duquesa de Bellfort, Amb tot el meu afecte

El marquès que ja ha penjat el seu humil conte en el fòrum