Cercador

Llista categories

Assedegada!

Un relat de: Illadestany

Assedegada!

Oh! De sobte t’adones
que la set de mots dibuixats
t’està matant.
Assedegada!
Oh, de sobte l’atzur
esclata de capvespre
i tu, des del verd recer,
no saps vers on girarà la nit.

Lluïsor nocturnal
dins dels ulls,
i recordes ara
l’amagat delit de mots
de blaus, d’amors.
La set és infinita.
Cada jorn l’asfalt i el pa,
la difícil trena,
la pols a les ales...
i la injustícia dels deserts.
Sorra i sal.
I la pluja?

Assedegada!
De tanta paraula impossible
de dibuixar
d’intercanviar, de cantar,
de tants petons negats
de les abraçades perdudes
de la pell rebel a l’incendi

Assedegada de tants esguards
de tants llavis llunyans
de tants rostres distants.

Nocturnes
les fulles ventegen furients.
Perduda de nits
de mots i d’amor
d’estranya solitud
essencial, inexplicable, eterna

La solitud de la vella dama
que us deixà
la solitud dels nois vinguts de fora
i la de les noies primerenques,
la solitud de la dona que ha d’obrir,
tot d’una, la Caixa de Pàndora
de tota una vida.

La solitud del nen
i de l’arbre
de l’ona
i del núvol
la solitud del foll,
la de l’estranger.

A l’indret dels primigenis,
a l’estany colgat d’hivern,
al moll dels humans,
la solitud.

Comentaris

Afegir comentari

Força B...[Ofensiu]
llamp! | 24-07-2012

I m'agrada sortir en un poema del Vinyoli.

rellamps!
Set, gana, desig i força[Ofensiu]
Unaquimera | 02-04-2012 | Valoració: 10
Hola, guapa!
Quina alegria em vas donar, en tornar a saber de tu! I en veure que havies tornat a publicar, és clar!

Feia dies que volia passar per descobrir el teu vell poema sobre la solitud, però he tingut problemes de diverses menes i fins ara no ha pogut ser... Avui, per fi, he trobat el moment ( ja veus a quines hores! ) i la manera d’assaborir aquests versos plens de set i de gana, de desig i de força.

T’agraeixo l’oportunitat de sentir-te, mercès als teus mots i al poema que han trenat, una mica més propera, malgrat l’enveja de la vella dama que ens voldria llunyanes.
La poesia és com la primavera, bonica: desglaça l’estany colgat d’hivern i ens permet travessar la distància, no creus?
També les casualitats i les coincidències ho fan... com aquesta del títol que compartim, ja que jo també tinc un poema que porta per títol el mot Assedegada... ( si cliques damunt la paraula en color, s’obrirà de seguida! I potser t’agrada... a veure què et sembla! )

T’envio una abraçada primaveral,
Unaquimera
Preciós poema Illa,[Ofensiu]
Núria Niubó | 17-03-2012 | Valoració: 10

ens parles d’una solitud que encongeix els cors i resseca l’esperit, i fas un crit d’angoixa…
Com m’agraden els teus versos! Hi ha riquesa en tots els sentits.

Veig que ja fa temps que publiques a RC; t’agraeixo molt el teu comentari doncs m’has donat pas a poder-te coneixer, escrius molt bé i m’agrada molt el teu estil, espero que continuis publicant.

Una abraçada,
Núria
Escriure la solitud obre[Ofensiu]
Aleix de Ferrater | 17-03-2012 | Valoració: 10
Fantàstic poema i, permet-me, ja era hora! Tots aquells que admirem la bona lletra t'enyoràvem. Però no ens quedem en el passat. Escriure és un acte solitari, es llencen molts papers però, finalment en resta un. Publicar-lo a RC és comunicar-se, viure, sentir els comentaris, obrir-se. El teu estil poètic és fantàstic, pausat, treballat, rítmic, cadenciós i molt suggerent. Un plaer de nou llegir-te Illa! Una abraçada.

Aleix
hola Illa![Ofensiu]
magalo | 17-03-2012
No tinc paraules, és pura poesía!. Tristes paraules bellament expresades. Enhorabona!!
fins aviat
Marta
Emotiu[Ofensiu]
Carles Ferran | 16-03-2012
Un clam que ve de dins intentant alliberar-se. Una descripció de la solitud que esborrona. M’emociona.
No et coneixia, veig que fa més d’un any que no publicaves a RC. M’alegra haver-te descobert.
un gran poema illa...[Ofensiu]
joandemataro | 16-03-2012 | Valoració: 10
desprèn tanta força, sembla que qui parla tingui l'ànima esquinçada...

escrit amb unes paraules i unes expressions realment boniques, tot i que el poema és dur

rep la meva abraçada
joan

Valoració mitja: 10

l´Autor

Illadestany

41 Relats

149 Comentaris

45638 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Afegir a preferits

Biografia:

M'allunyo dels embruixos de ponent,
esvento les recances i les cendres
i de l'antiga troca tallo el fil.
Pasturen per la nit roques i cabres,
el riu encès es precipita al mar,
l'espai vermell s'omple de llamps com sabres;
domini màgic, regne sublunar.

Joan Vinyoli

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >