Artificial?

Un relat de: Joan Colom
No era dels qui, per curiositat o esnobisme, corrien a provar totes les novetats. Ni la Intel·ligència Artificial ni el xatbot XatXYZ en particular li feren perdre la son: assegurava que els tenia en cartera, per mirar-se'ls qualsevol dia. I un primer intent, no massa lluït, no serví precisament per bolcar-s'hi: demanà a XatXYZ que construís el Triangle de Pascal fins a la dècima fila; el triangle aparegué en pantalla però començà amb la fila 0 ("1") massa a l'esquerra, a partir de la fila 5 ("1 5 10 10 5 1") el dibuix perdé la simetria, perquè arrencava a escriure just pel marge esquerre, i no va haver-hi manera d'obligar-lo a reescriure el triangle desplaçat cap a la dreta. El segon el deixà més satisfet: no recordava el títol d'aquella pel·lícula iraniana on una nena surt de l'escola, es troba que no l'han vinguda a buscar i decideix anar-se'n a casa ella soleta, i feu la demanda pertinent; el resultat fou "L'espill", i Filmaffinity li proporcionà la informació complementària (títol original "Ayneh", any 1997, director Jafar Panahi i protagonista Mina Mohammad), de manera que va poder reveure-la a la plataforma de vídeo D'acord.ru.

Però seguia reservant el xatbot per a ocasions extraordinàries: quan la cerca de Google era inoperant i tampoc se'n sortia amb la Viquipèdia. Foren dos els fets que el duren a utilitzar-lo més assíduament: a Google formulà la pregunta "¿com detectar l'ús d'IA en educació?" i va trobar-se que tots assumien que la IA ja havia entrat a les aules, que el que calia era evitar-ne el mal ús i que existia programari específic per detectar-la; al Fòrum de RC llegí la intervenció "Fer servir la IA per escriure?" del relataire Legendas (20/09/2025), contestada per Jere Soler, Atlantis i Tamarro. Dels dos es deduïa que tot déu estava utilitzant intensivament XatXYZ, i que, si no s'espavilava, seria l'únic del món a no fer-ho.

Poc es pensava, ingenu d'ell, que allò del XatXYZ era una enganyifa. Igual que d'infant li havien dit que l'aparell de ràdio era una caixa amb follets a dins, que parlaven i tocaven música, si hagués seguit el rastre de la consulta hauria trobat una xarxa d'oficines atapeïdes de professors jubilats, generalistes o especialitzats per llengües i matèries, traient-se un sobresou: no paraven de rebre demandes, consultaven diverses Wikipèdies, es consultaven entre ells i a tota llet evacuaven respostes més o menys satisfactòries.


Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCXIII (tema: LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL) i consta de 400 paraules segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

  • Natural[Ofensiu]
    SrGarcia | 07-10-2025

    Jo tampoc soc partidari de les innovacions. El meu telèfon portàtil és prehistòric, sense connexió a Internet i amb tapa abatible.

    Però amb això de les AI m'hi entretinc molt. N'he provat moltes: Chatgpt, Deepseek, Grok. Copilot, Gemini, Kimi, Perplexity, Claude, els últims descobriments són: Mistral-Le chat i Venice, aquesta última la pitjor, francament dolenta.

    Ja veig que et dediques al "shitposting", vaig aprendre aquesta paraula ahir i em fa il·lusió usar-la; no podria trobar millor ocasíó; per a això sí que no cal intel·ligència artificial, i de la natural, molt poca.

  • Si un ordinador és...[Ofensiu]
    llpages | 07-10-2025

    un tonto molt ràpid, imagineu-vos si deixés de ser tonto! La millor manera de començar el dia, amb un somriure. Agraït!

  • Humanitat [Ofensiu]
    Xavier Valeri Coromí | 06-10-2025 | Valoració: 10

    Un final fantàstic, com els dels nans que estaven a l'interior de l'aparell de ràdio. Segons el meu criteri, els relats no han de ser ciència. Només han de traspuar la humanitat de l'autor.