Arrogància

Un relat de: Mercè Bellfort
Des de dalt el púlpit mossèn Gaietà s’adreça als feligresos com el gran posseïdor de la veritat. Ell, la màxima autoritat del poble, està per damunt del be i el mal, per damunt d’aquella colla de pecadors que de ben segur aniran a parar a l’infern. Ell, a desgrat, els ha perdonat els pecats confessats, no sense imposar-los abans una penitència de cinquanta parenostres i cinquanta avemaries. Sap que són dèbils, i que com a tals, cal tractar-los. Els parla amb altivesa culpabilitzant-los de tots els seus actes. Ell, l’únic alfabetitzat, a part del senyor mestre, que no és més que un xitxarel·lo qualsevol, els passa la mà per la cara quan fa cites cèlebres en llatí o canta amb la seva veu de baríton inigualable. La munió de pagesos que omplen els bancs de l’església tenen treballs a entendre el que diu. Tanmateix, li atorgen un respecte, una autoritat i una consideració que el fan sentir omnipotent. Allà dalt els parla de la feblesa de la carn i de la manca de voluntat per ser millors. I els assenyala un a un. Amb aquell índex incisiu. I ho fa en nom de Déu, convençut i orgullós de transmetre la paraula divina.

Quan després de predicar baixa les escales, i mira de reüll les cares morenes clivellades per les llargues hores de treball al camp sota les inclemències del temps, i els ulls cansats i ensorrats que l’han seguit amb devoció perquè ell és el representant de Déu a la terra, encara se sap capaç de reservar-se un premi per haver estat tan encertat en la homilia: la sagrada forma, sencera, rodona, resplendent com la lluna serà tota per a ell. Els altres, amb unes molles, ja en faran prou.

Acabada la missa, mossèn Gaietà es retira cap a la sagristia. Mentre es treu la casulla s’adona que el Sant Crist l’està observant. Malgrat l’impacte de l’esguard encara se sap amb forces per dir-li:

- Ja ho has vist, no m’han calgut ni pans ni peixos: amb quatre engrunes de res els segueixo tenint tots a la butxaca.

Comentaris

  • Felicitats![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d'autors i autores, com a Relat de Qualitat del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio "Pecats capitals (7+1)" i per formar part del volum recopilatori.

    És per això que t'agrairíem que ens fessis arribar l'autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic, a l'adreça(associacio.relataires@gmail.com), el text que adjuntem al final d'aquest comentari, amb l'assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ PECATS CAPITALS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    (Si ja tenim la teva autorització, en relació a qualsevol altre relat seleccionat en la convocatòria, no cal que complimentes aquesta)

    Cordialment,

    Comissió Concursos

    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................
    amb DNI. número ......................................................................................
    i nick relataire ............................................................................................
    AUTORITZO a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................,
    del qual sóc autor/a, en el recull de microrelats "Pecats capitals (7+1)" que s'editarà a finals de 2013 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l'autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l'ARC.

    En aquest recopilatori vull constar amb el nom d'autor/a ..........................................

    Data .......................................

  • Podria ser ....[Ofensiu]
    Escandalós | 20-04-2013 | Valoració: 10

    Bon relat resumit magníficament en la frase final en la que el protagonista es creu més savi que un déu al que veu en la seva pròpia imatge. Podria ben ser un relat d'humor si no fos tan tristament real! M'agrada molt!

  • La prepotència de l'església[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-04-2013 | Valoració: 10

    Durant segles s'han aprofitat del seu status, de les seves altes esglésies al costat de cases de fusta i planta baixa, de les riqueses emmagatzemades, del fet de saber llegir, de posseir la veritat, d'espantar amb el temor de Déu, etc. I aquest relat teu n'és un clar exemple. He vist el capellà de tants pobles així! Per sort, crec que ara la cosa ha canviat una mica, però tot just fa cinquanta anys, capellans així de superbs n'estava ple. Un plaer de nou llegir-te Mercè. Una forta abraçada i que passis una molt bona diada de Sant Jordi!

    Aleix

  • L'arrogància[Ofensiu]
    Eloi Miró | 18-04-2013 | Valoració: 10

    L’arrogància típica que inspiren alguns capellans... una història molt ben construïda i àgil de llegir. Malgrat hi hagi lectures curtes que es fan molt pesades, t’he de dir que aquesta no se m’ha fet gens carregosa... al contrari m'ha fet gaudir!!

    Una abraçada literària!

    Eloi

  • Mare de Déu!![Ofensiu]
    Materile | 15-04-2013 | Valoració: 10

    Hola, Mercè!

    Has sabut fer-nos viure uns temps llunyans però que encara no han passat. He viscut mossens d'aquesta clase, d'aquests que saben fer-te sentir culpable. I, a sobre, la supèrbia els infla com un globus. M'ha agradat molt el teu final:

    - Ja ho has vist, no m’han calgut ni pans ni peixos: amb quatre engrunes de res els segueixo tenint tots a la butxaca.

    Em fan fàstic les persones que es creuen déus i, justament ara, en la política, créixen com bolets.

    Un relat molt amè i amb molta mestria.

    Una abraçada,

    Materile





  • Salutació i agraïment[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 12-04-2013


    Moltes gràcies pel teu comentari Mercè.

    M'ha agradat molt llegir el teu paré. Ets una persona que admiro com escriu i sincerament, la teva crítica és molt interessant per mi.

    Repeteixo, moltes gràcies i una abraçada.

    Gemma

  • Què és la veritat?[Ofensiu]
    rautortor | 11-04-2013


    Un capellà tradicional –els d’ara no sé com s’ho fan, no vaig a missa– havia de creure sense cap mena de dubte tot allò que estava disposat a predicar. Ja que, si un comença a fer-se preguntes, difícilment podrà obtenir el beneplàcit de la jerarquia. Certament es fa difícil esbrinar què passa pel cap d’una persona. Això no obstant, si dia rere dia un sacerdot ha de donar testimoni d’allò que no creu, no trigarà massa a penjar els hàbits.

    El mossèn de la teva història és dels tradicionals. És altiu com marca el protocol, és perdonavides perquè des del confessionari s’ha convertit en l’amo de totes les ments i de tots els secrets. A més a més, encara hi ha massa gent que creu que per accedir al paradís s’ha de passar per la benedicció apostòlica i l’eucaristia, és a dir, per les mans d’un capellà. Però, quan parlen de l’amor, sovint es queden curts ja que limiten les manifestacions amoroses amb manaments i prohibicions. Talment sembla que són uns ressentits. Si jo no ho puc fer –però, ho faig, malgrat tot–, vosaltres tampoc, pecadors recalcitrants i impenitents.

    Mes, què és la veritat?

    Un relat molt proper, sobretot pels que tenim alguns anyets. I molt encertat en el seu plantejament. La frase final, tot i el to irreverent i amb matisos, és digna de figurar entre les frases de Don Camilo, aquell capellà de novel·la creat per Giovanni Guareschi, o aquell Mossèn Tronxo de Josep M. Ballarín. M’agrada el to directe i contundent que has emprat en el teu relat.

    Ens anem llegint.

    Raül

  • Un relat per partida doble[Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 10-04-2013 | Valoració: 10

    És un relat per partida doble, en què la crítica social i la supèrbia estan perfectament barrejades. Et felicito. Bona sort!
    Edgar

  • Un relat per partida doble[Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 10-04-2013 | Valoració: 10

    És un relat per partida doble, en què la crítica social i la supèrbia estan perfectament barrejades. Et felicito. Bona sort!
    Edgar

  • Prepotent i molt plausible[Ofensiu]
    allan lee | 10-04-2013

    entretingut de llegir, la historia ens dibuixa un quadre molt vívid, i encara que "sembla" d'alguna manera exagerat, sabem de bona tinta que això fou tal qual i que encara existeix. La "cultura" no va sempre de bracet amb la bondat, o si més no, de la tolerància. M'agrada molt, estimada Mercè. Pipa pipa, ens ho passem ;-)))

  • Molt bé![Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 09-04-2013


    Molt bé i encertat.

    Quants ni arriben a haber que no només ho pensen, si no que més o menys fan el mateix!

    M'ha agradat molt.

    Gemma

  • Ostres!!![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 09-04-2013

    Que fort, Mercè!
    Malauradament encara queden massa mossens com mossèn Gaietà.
    Esperem que el nou Papa acabi amb aquesta forma tan obsoleta de predicar l'Evangeli. De moment sembla ser que sí :que hi haurà un canvi.
    Felicitats pel relat, estimada Mercè.
    Abraçadotes de les més càlides.

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: