Arrogància i presumpció

Un relat de: Naiade
La figura estirada, altiva, el rostre alçat, creient-se superior a tothom, passejava ensenyorida pel carrer major de la vila. La mirada despectiva evitava trobar la dels vianants que es creuaven al seu pas.
Es preguntava com podia ser que ella hagués nascut en aquell poble de mala mort, ple de pagesos ignorants, tan diferents d’ella. Sempre havia pensat que encara que els que li feien de pares ho neguessin, devia de ser adoptada.
Per això quan va visitar el poble el nebot de l’alcalde, aquell noi de Barcelona que estudiava per advocat i es volia dedicar a la política, es va proposar de seduir-lo. No perquè fos res d’especial, no, sinó perquè se l’endugués del poble.
Poder viure entre senyors, això era el que li pertocava!
El noi no era fàcil, al principi la mirava amb arrogància; aquell poca pena!
Ella alçava la cella dreta i, silenciosa el fitava de reüll, convençuda de que acabaria embruixant-lo. Aquest no se li escaparia!
I com fets l’un per l’altre, un bon dia es va casar.
Ara viuen a la capital, per ser més concrets, a la part alta de la ciutat. La seva llar és un dúplex magnífic, tenen servei, xofer... Això sí que fa per ella! Munten festes amb gent important, ella no si fa massa, ja que en el fons son vulgars i desagradables, encara que vulguin fer-se passar per intel•lectuals. Però això tant se li’n fa, ella segueix passejant altiva, amb el rostre alçat i sense mirar ningú, ara ho fa per Pedralbes però els vianants segueixen sent els mateixos ignorants del poble.
Del que no se n’adona a causa de l’orgull que l’encega, és que ara son els altres que passen d’ella, ignorant-la, titllant-la d’antipàtica, inculta i presumptuosa.
Inclús l’amant del seu marit, vanitós sense remei, se’n reia d’ell tot dient-li que podia haver-se esmerat més en l’objecte de decoració que s’havia triat per esposa; de patxoca en feia, això no és podia negar, però no s’havia fixat que no tenia segell d’autenticitat.

Comentaris

  • Relat molt ben escenificat[Ofensiu]
    joanalvol | 12-06-2013 | Valoració: 10

    Escena que sovint es repeteix en el teatre del món. La ignorància és el pitjor enemic de l’home, prové directament de l’ego pertorbador, és l’ego que ens sumeix a l’ego-centrisme, l’ego-latria, la sobergueria...
    Descobrir l’ego i controlar-lo és una de les principals feines de l’ésser humà. I només s’assoleix mitjançant la consciència en el pregon de nosaltres mateixos.
    Encara hi ha una cosa que és pitjor que la ignorància, l’estupidesa de creure’que no hi ha res a fer.
    El teu estil fent relats, es consolida cada cop amb més força.
    Felicitats i una forta abraçada per a tots vosaltres

    Joanalvol

  • Felicitats![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d'autors i autores, com a Relat de Qualitat del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio "Pecats capitals (7+1)" i per formar part del volum recopilatori.

    És per això que t'agrairíem que ens fessis arribar l'autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic, a l'adreça(associacio.relataires@gmail.com), el text que adjuntem al final d'aquest comentari, amb l'assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ PECATS CAPITALS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    (Si ja tenim la teva autorització, en relació a qualsevol altre relat seleccionat en la convocatòria, no cal que complimentes aquesta)

    Cordialment,

    Comissió Concursos

    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................
    amb DNI. número ......................................................................................
    i nick relataire ............................................................................................
    AUTORITZO a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................,
    del qual sóc autor/a, en el recull de microrelats "Pecats capitals (7+1)" que s'editarà a finals de 2013 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l'autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l'ARC.

    En aquest recopilatori vull constar amb el nom d'autor/a ..........................................

    Data .......................................

  • gràcies montse !!![Ofensiu]
    joandemataro | 08-05-2013

    una abraçadeta ! ;-)
    joan

  • Buidor[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 21-04-2013 | Valoració: 10

    Buidor és el que defeneix la vida de moltes persones tan preocupades per les aparences que s'han oblidat d'anar a la profunditat de les coses i els sentiments. El text reflecteix una dona que ha acabat endevingut un envoltori amb posa altiva. I molt ben expressat.

  • Directe [Ofensiu]
    Eloi Miró | 18-04-2013 | Valoració: 10

    Directe a la diana... i quanta gent hi ha en aquest món amb aquests aires? ... tants i tants, és més: diria que tots en algun moment em passat o passem per aquesta fase...

    L’he trobat molt divertit, sobretot al final: això de que ella no se n’adona que són els altres els qui l’ignoren sense ser-ne ella conscient ho he trobat molt bo!

    Felicitats!

    Salutacions

    Eloi

  • A que treu cap l'arrogància?[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 17-04-2013 | Valoració: 10


    Un relat molt ben precisat en tot el que hi diu.

    Quants i quants podem arribar a caure en paranys com aquest en un moment donat de la nostra vida. Crec que a la presumpció, en un moment o altre tots hi caiem!

    Una abraçada.

    Gemma

  • l'arrogància i l'orgull en realitat...[Ofensiu]
    joandemataro | 15-04-2013 | Valoració: 10

    no són més que símptomes de les mancances internes d'algunes persones, mancances de valors sovint també

    salutacions montse
    un plaer, com sempre !!
    joan

  • Ficció[Ofensiu]
    Josep Ventura | 14-04-2013 | Valoració: 10


    o realitat? . Si puc dir-te que he vist aquestes sensacions que descrius i que
    quant publiqui el meu proper llibre (espero que sigui molt aviat) podràs llegir
    unes lletres d‘aquest tema. Relat molt ben explicat.
    Una abraçada
    Josep















  • El dit a la nafra[Ofensiu]
    Carles Ferran | 14-04-2013

    Has descrit amb humor els somnis de grandesa d'alguns (la ignorància fa la gent atrevida) que els posa en evidència allà on van i potser ni se n'adonen. Molt bo!

  • No t'has deixat res[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-04-2013 | Valoració: 10

    Realment no t'has deixat cap detall del que és la supèrbia. Ho has descrit fantàsticament, amb detalls que posen la pell de gallina, com el de pensar que és adoptada i no filla natural d'uns pagesos. Fa por només de pensar-hi. El teu esctil concret, clar i directe és magnífic. M'ha encantat! Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Naiade

Naiade

246 Relats

1711 Comentaris

275199 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.
Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.

R en Cadena



(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida

Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:

mlloretp@gmail.com