ARA M’HI POSO!

Un relat de: MariaM
Si es tractés de caminar sé el que caldria fer; posar-se dempeus i aixecar un peu, el dret primer i després l’altre, o al contrari; jo ho faig amb el dret, perquè soc dretana, en el cas de les extremitats corporals.
Crec que és ben palès que en el cas d’avui no es tracta de caminar, o si més no, per ara. És la ma, i el magí, sobretot. Dos mesos i escaig de vacances, és massa! Sovint m’ha passat pel cap l’expressió de “d’allà on no n’hi ha no en raja”.
M’he dit PROU, i per això “Ara m’hi poso”...

Es mira al mirall, i a penes si es reconeix, tot i que s’ha tret la perruca. El canvi és notable; certament, és el que volia, el que li cal i més desitja. Observa el seu cap ben pelat i somriu amb els ulls, n’hi ha tants ara, que no cridarà l’atenció un cop al carrer. Serà aleshores la prova de foc. Tot se li farà estrany al principi, sobretot, camina r normalment sense lluir sabates de tacó ni bellugar els malucs.
El que més lamenta de la situació és el canvi de residència; era obligat si volia conservar l’anonimat. La tornada a la llibertat, malgrat els esforços dels advocats, havia estat en el punt de mira dels medis de comunicació. Per ara, no trobava altra sortida si el que vol és recuperar la seva vida, la seva personalitat sense el refugi de perruques i extravagàncies. Aquells dies de persecució amb corredisses; a partir d’ara serien tan sols un record, un parèntesi en el decurs de la seva existència.

______________

Mai li agrairia prou, a l’oncle, que li hagués fet confiança en donar-l’hi la oportunitat d’ocupar un lloc en el seu despatx, tot just en acabar Dret. Era un bufet de prestigi reconegut i la nomenada havia requerit obrir despatx en altres llocs del país. En un d’ells ha estat la destinació. El trasllat a la ciutat que a penes coneix, és el que més sentia.
Les avantatges, indiscutibles, superaven els inconvenients i aviat s’integrà al lloc i als nous companys. Llàstima que el sou de principiant era insuficient; en això l’oncle fou estricte i s’hagué de buscar un complement per tal d’anar tirant fins arribar al nivell al que estava avesada.

I trobà, el lloc escaient, en un bar de còctels que els calia un barman. N’havia aprés molt en els clubs que freqüentava durant els anys de Facultat i, també, en la família. Havia aprés molt d’això i d’altres coses.
Hi pensava davant del mirall situat a la barra, mentre s’arreglava el cerrell que li queia damunt del front i es refeia el corbatí de llaç, que formava part del conjunt d’americana blanca i pantaló negre. La feina li agradava i amb l’uniforme s’hi trobava bé, inclús pensava que, en les seves circumstàncies era una protecció.
No fa gaire que ha començat; somriu en recordar la petita trampa que feu per tal d’assegurar-se la plaça, tampoc, es diu, que havia de ser per sempre. Tenia altres objectius professionals de cara el futur i el present, darrera la barra, sens dubte li proporciona una bona experiència pel que fa al bufet i a la vida en general.
D’esquitllada somriu al mirall, on un noiet uniformat li torna la mirada, sense deixar d’agitar la coctelera que té entre les mans, enguantades de blanc, prest a servir el client que s’espera.


___________________

El lloc és agradable i discret. Ahir s’hi trobà còmode, s’havia assegut en una cadira baixa amb braços d’una taula propera a la barra, que li permetia observar la clientela, selecta i habitual pel que semblava. Encara sentia certa recança de mostrar-se en públic, el pas per la presó havia estat una experiència increïble, difícil d’oblidar i d’explicar, i molt més tractant-se d’una injustícia, encara per demostrar. Sortosament, el judici ja tenia data.
Avui en arribar s’ha dirigit directament a la barra. Una mica de conversa impersonal li aniria bé. El barman era el mateix; no hi havia parlat perquè, tal com ara, es mantingué sol en el seu lloc darrera la barra, tot evolucionant les mans blanques amb destresa.
Ara, ambdós somriures han estat de reconeixença mútua, per la qual cosa l’inici i la conversa en sí fou fluïda. L’escena es repetiria gairebé a diari uns quants dies més, prou més. La data del judici s’apropava i, aparentment, sabien molt poc l’un de l’altre, llevat que estaven desarrelats de familiars i amics, dos orfes i estranys, en realitat. Dos exiliats que, sense adonar-se’n, s’havien infiltrat en els pensament comuns; pensaments encuriosits, es deien per sí, i en certa manera, es trobaven interpel·lant-se d’on procedia el lligam invisible que, sens dubte, havia entre ells.
___________________





A les primeries de la coneixença, xerraven, reien, s’hi trobava bé mentre es prenia la copa i prou. Després, l’estada a la barra es perllongà i prou. Fou una mica més enllà que començà a inquietar-se. Els pensaments, el record de la imatge i del que havien parlat, se’ls enduia a casa i ocupaven força espai durant la jornada de l’endemà que, certament, cada vegada se li feia més feixuga, esperant l’hora d’anar a fer la copa. Sort que, en general, s’havia acostumat a prendre els combinats sense alcohol, es deia per se.
El que l’inquietava, no era acabar alcohòlic, sinó el dubte que surava en el seu interior, i que el duia a qüestionar-se sobre la seva sexualitat. En arribar a aquest punt s’havia espantat de debò. Des de sempre i en tenia total convicció, li agradaven les dones!
Que el noi fos culte, intel·ligent, graciós i es fes estimar, això no el podia destarotar de cap manera, i més a les vigílies del judici, com l’hi anticipà el seu bon amic.

__________________


Li sembla que avui tarda més de l’habitual o bé és que se li fa llarga l’espera. No li agradaria que es quedés sense el seu lloc a la barra. Just avui, desitja més que cap altre dia, que vingui. Necessita més que mai la seva conversa; qui sap si... No hi vol pensar, avui, no.
Al despatx no es parlava d’altra cosa. S’ha sabut que ha arribat la data del judici. També hi ha esperança, però, qui sap com pot anar tot plegat. No podria, o li costaria molt, d’acceptar la seva absència per curta que fos.
Fa dies que n ‘hi vol parlar, però, no gosa. No, perquè fóra tant com descobrir la seva pròpia identitat. Se n’ha ben enamorat. És més, se l’estima. Ja és tard per fer-se enrere, sigui el que sigui i com sigui.
Els temors i les pors s’esvairan quan puguin parlar, obertament i lliures, de sexe i sexualitat. El seu instint i la mirada no enganyen; amor n’hi ha, però...
Ja és aquí. A poc a poc s’ha assegut a la barra. Es miren.

_____________________



Eren a la vigília del tant esperat dia del judici que, sortosament, seria a porta tancada i fora del terme judicial que corresponia. La trobada d’aquella vesprada, insòlitament, fou plena de silencis i de somriures forçats. Es diria que intuïen el comiat. El barman, just en aquells moments, estava molt enfeinat. El seu client preferit poc enraonador. L’estada fou més breu de l’habitual. A penes si hi hagué conversa; a la gola se’ls hi feu un nus.

______________________


En el bufet d’advocats es palpava el nerviosisme característic d’abans d’un judici rellevant, d’un cas que presentarien al jutjat llest per sentència. En aquell hi havia una gran tensió degut al fet que es tractava d’un bon amic del cap, portava personalment el cas i s’havia desplaçat a l’efecte. Se n’hi anaven el Cap, un altre advocat i la becària, que havia demanat ser-hi. Amb raó, perquè s’entregà al cas amb cos i ànima.
______________________

A la Sala s’ha fet el silenci habitual a l’entrada del Jutge. Tothom dempeus i, tot seguit, comença la sessió segons el protocol.
Ha passat el temps previst; han parlat el fiscal i la defensa. La declaració es dona per conclosa. L’acusat, pot abandonar l’estrada i es dirigeix a la taula dels seus advocats i, serà amb ells que, oportunament, escoltarà el veredicte.
Darrera d’ells, una dona jove, ben vestida, amb melena curta i cerrell, li somriu amb la mirada mentre que, molt lentament, es va traient els guants blancs.
L’home ha tingut el temps just per, d’un cop d’ull, observar-la. No se li escapa res, al contrari; talment hipnotitzat, cluca els ulls, encegat per la resplendor d’un record perdut. A la taula del despatx del seu advocat i amic, que tantes vegades ha visitat, ha pogut veure-hi la foto de la neboda. La mateixa noia que el somriu, tal com somreia el barman de la cocteleria.
Ara, darrera d’ell, i com tots, està dempeus. Ha arribat l’hora, l’instant precís pel veredicte i ell l’espera, seré i amb confiança, reeixit i lliure de pors per enfrontar-s’hi.



Sigui el que sigui, el cor li diu que no estarà sol.

I M’HI HE POSAT!!

Comentaris

  • I t'hi has posat![Ofensiu]
    Prou bé | 13-10-2022

    I com! Un relat una mica difícil, per mi de seguir i anar entenent qui és qui! Però quan hi he entrat m'ha anat interessant, de mica en mica, cada cop més!
    Final obert i pensa què vulguis! M'agrada.

    Amb total cordialitat

  • Seqüencies[Ofensiu]
    Atlantis | 13-10-2022

    M'ha semblat que estava mirant una pel·lícula, perquè el relat està escrit en seqüencies que van narrant els fets.
    M'agrada que no quedi clar el final. Un final obert el fa més interessant.

  • Bufet d'advocats. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-10-2022 | Valoració: 10

    Uf! Quin relat m'has presentat hui. Realment m'he admirat com ho desenvolupes, tota l'acció. Escrius cada vegada millor, escenes que són complicades d'entendre en un cop de lectura.
    Et recomane l'últim relat meu, quan pugues i tingues temps.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT