Cercador
Aquestes quatre parets (Culpa)
Un relat de: Sol_ixent- Compartir:
"Saps? Avui he tornat a pensar en tu. Els dies se'm fan eterns, i les nits semblen no acabar de passar mai entre les quatre parets d'aquesta maleïda cel·la.
Ja ho veus, aquí estic, a la presó, per haver-me carregat a un individu que tan sols defensava unes idees diferents a les nostres. Un fatxa, que pertanyia a un grup polític del cantó oposat, que disposava de tots els luxes que volia i que blasfemava indecentment sobre gent com nosaltres.
Saps de sobres que em va costar molt decidir-me a fer-ho. És molt egoista, crec, però el cert és que en veure la suma de diners que m'oferien en aquell taló, vaig recordar-me instantàniament de la mare, i de les nits que es passava en blanc plorant la mort en accident de trànsit del pare, i la penúria i tristor que passàvem des d'ençà. Amb això podria ajudar-la a ella i als germans, i podríem com a mínim fer un pedaç durant un temps.
Vaig haver de fer guàrdia davant la seva porta durant tota una nit, amagat rere el passamuntanyes. Finalment, a primeríssima hora del matí, va sortir; i tancant els ulls, vaig prémer amb totes les meves forces el gallet... no va tardar més de dos segons a caure rodó al terra, i jo vaig començar a córrer, esperitat, carrer amunt. Les cames em tremolaven, i els remordiments començaven a assetjar-me, i vaig tenir la sensació de que mai podria desempallegar-me d'aquell terrible sentiment de culpabilitat.
La detenció es va produir una setmana més tard. Jo sortia de casa de nit i em dirigia cap al teu pis. Algú va filtrar-los la informació, i de seguida van venir a buscar-me.
I... recordant-te a tu, amb la teva fotografia sobre el pit, tot sembla menys difícil. Sé que vaig fer malament, i si pogués tornar endarrere no repetiria el mateix error, però el mal ja està fet. I res puc fer per canviar-ho."
Comentaris
-
Culpa, remordiment[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 03-01-2007 | Valoració: 10
i, en resum, viu desig de canviar les coses. Feia temps, sí, que no et llegia. Crec que ara, després de moooltes coses que m'han estat atribolant, de mica en mica vaig reingressant a RC i puc tornar a llegir, a comentar... Ha passat el temps, però afortunadament RC tampoc no ha canviat tant.
Anem al gra. Un relat d'un assassí (seria homicidi si no hi hagués premeditació, però n'hi ha, tal com ho planteges) per raons... No queda clar! És a dir, hi ha alguna cosa en el passat (l'accident que va causar la mort del pare no sembla pas aigua clara), també hi ha quelcom de política (així comença el relat) i finalment hi ha un taló pel mig. Això, certament, crec que és un cas prou versemblant.
Els que, a vegades, escribim una història d'intriga la veritat és que juguem amb titelles en moltes ocasions. M'explico: els personatges ens els fem a mida i són més aviat postissos, perquè assassinen per una única raó, ja sigui poder, diners, desig, etc. A l'hora de la veritat, aquesta simplificació no existeix. Ni tampoc la gran complexitat amb la qual l'assassí planeja el crim. Això no funciona així, i plasmar-ho negre sobre blanc no resulta ben fàcil. Almenys fer-ho de tal manera que resulti creïble. I tu ho has aconseguit.
Hi ha moltes raons que impulsen al protagonista a fer el que fa, no només una. I no s'inventa una trama victoriana amb quatre possibles sospitosos i una coartada per a ell.
Ja sé que no era aquest l'objectiu del relat, sinó reflectir la sensació de culpa i de remordiment que té l'assassí. Però això ja ho aconsegueixes. I jo he optat per enfocar el comentari des d'aquesta altra perspectiva, per felicitar-te perquè també has aconseguit ésser versemblant en això.
Bé, crec que m'he enrotllat una mica massa però, en resum, el relat m'agrada i et desitjo molta sort, en el llibre de relats i més enllà, és a dir, per tots els projectes literaris d'aquest 2007 (i més enllà, obviusly!)
Una abraçada i molt bon any!!!
Vicenç
l´Autor
141 Relats
441 Comentaris
129935 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67