Cercador
Aquesta nit abans de
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Hola Dolors, sóc jo . Aquesta nit abans d’anar a dormir em faras una mamada?.
Que ho fa que no vens a sopar? Ja fa estona que tinc la taula parada.
Deia; que si aquesta nit em faras una felació.
Quines preguntes! A que ve això ara? Perquè vols que et masturbi?
Per que t’estimo.
També t’estimo jo i mai t’he demanat mai que em llepis res!
Prou greu que em sap!! Escolta’m, sóc a punt d’entrar en un puticlub amb en Jaume, realment ell ja és dins. Ja estic fart de fer l’amor tot sol, i abans d’entrar i enviar a la merda el nostre matrimoni, he pensat que encara hi havia una oportunitat.
Resumint, el que tu vols és que jo et faci de puta, i de franc!!
La Dolors havia estat una dona vistosa i li agradava arreglar-se; però el seu interés pel sexe mai havia anat mes enllà de les finalitats reproductives . Amb la menopausa havia iniciat un decliu irrecuperable i ara el seu desig sexual era inexistent. Fins i tot rebutjava les escaduseres carícies d’en Miquel per mor que la cosa anés a més .
En Miquel es masturbarva dos o tres cops a la setmana; aprofitant quan ella s’en anava dormir d’hora i ell es quedava davant de l’ordinador. Es masturbava a correcutia, a peu dret.
Ho feia més que res per fer-se passar el desig , per poder-se ficar al llit al costat de la seva dona sense que la seva proximitat li provoqués cap excitació. Que ja sabia que no seria corresposta.
Aquella nit a l’hora convinguda la Dolors es va seure al llit; en Miquel es posar dret entre les seves cames , amb els pantalons del pijama abaixats fins els turmells. La Dolors es va d’encomenar al Sant Crist que penjava de la pared , regal de casament dels seus pares, i mentre es senyava va dir a tall de jaculatòria “ En nom del Pare, del Fill i de l’ Esperit Sant . Tot sigui per salvar el nostre matrimoni. Amén ” i va engolir la cigala del seu marit fins la soca.
Autor: Fèlix Pi
Que ho fa que no vens a sopar? Ja fa estona que tinc la taula parada.
Deia; que si aquesta nit em faras una felació.
Quines preguntes! A que ve això ara? Perquè vols que et masturbi?
Per que t’estimo.
També t’estimo jo i mai t’he demanat mai que em llepis res!
Prou greu que em sap!! Escolta’m, sóc a punt d’entrar en un puticlub amb en Jaume, realment ell ja és dins. Ja estic fart de fer l’amor tot sol, i abans d’entrar i enviar a la merda el nostre matrimoni, he pensat que encara hi havia una oportunitat.
Resumint, el que tu vols és que jo et faci de puta, i de franc!!
La Dolors havia estat una dona vistosa i li agradava arreglar-se; però el seu interés pel sexe mai havia anat mes enllà de les finalitats reproductives . Amb la menopausa havia iniciat un decliu irrecuperable i ara el seu desig sexual era inexistent. Fins i tot rebutjava les escaduseres carícies d’en Miquel per mor que la cosa anés a més .
En Miquel es masturbarva dos o tres cops a la setmana; aprofitant quan ella s’en anava dormir d’hora i ell es quedava davant de l’ordinador. Es masturbava a correcutia, a peu dret.
Ho feia més que res per fer-se passar el desig , per poder-se ficar al llit al costat de la seva dona sense que la seva proximitat li provoqués cap excitació. Que ja sabia que no seria corresposta.
Aquella nit a l’hora convinguda la Dolors es va seure al llit; en Miquel es posar dret entre les seves cames , amb els pantalons del pijama abaixats fins els turmells. La Dolors es va d’encomenar al Sant Crist que penjava de la pared , regal de casament dels seus pares, i mentre es senyava va dir a tall de jaculatòria “ En nom del Pare, del Fill i de l’ Esperit Sant . Tot sigui per salvar el nostre matrimoni. Amén ” i va engolir la cigala del seu marit fins la soca.
Autor: Fèlix Pi
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!