Aquell estiu, a Cadaqués

Aquell estiu, pintava igual que tots els anteriors. La destinació no variava, i Cadaqués ens esperava als pares i a mi amb els braços oberts.

La primera setmana de juliol va transcórrer sense cap mena d'anomalia. A més, els amics d'allà no arribaven fins a mitjans d'agost; així que havia de deixondir-me com podia per tal de no avorrir-me. A l'inici de la següent, però, va passar quelcom que va marcar-me profundament.

Abans de dinar, havia anat a fer una capbussadeta a la piscina comunitària, i va ser llavors quan el vaig veure. Quan sortia de l'aigua, va passar per davant meu. Un jove de no més de vint-i-cinc anys, alt, de pell bruna i cabell negre. Era jardiner, perquè anava vestit amb un mono verd. Ni es va dignar a mirar-me, però em vaig quedar uns instants seguint-li el rastre fins que va desaparèixer de la meva vista.

Em vaig passar la resta de dia barrinant sobre el tema. Havia de tornar-lo a veure, però ni tan sols sabia com es deia. No obstant, l'instint em deia que el destí tornaria a unir-nos. I no s'equivocava.

Després de sopar, vaig anar a comprar tabac pel pare al bar de sota de casa. Just creuar el portal, una mà va agafar-se de la meva. Quasi em salta el cor del pit en veure qui era. Sense creuar ni un sol mot, vam anar fins al seu cotxe, que estava aparcat dos carrers més enllà. Un cop dins, em va dir que es deia Pol i que, al matí, a la piscina, ja m'havia clissat de primeres. A més, coneixia el meu pare i sabia on vivia. Va conduir fins a tocar del port, on podríem xerrar tranquil·lament. Era un xicot trempat, però tenia un punt de tímid que m'embogia.

Al cap d'una estona, i amb la sangria del sopar encara al cap, va arribar el primer petó. Jo estava al cel, i no em va importar gens seguir-li el joc i perdre la virginitat amb ell.
Vaig descobrir la meva homosexualitat amb un desconegut, però no me n'arrepenteixo gens ni mica.