Apèndix dels contes

APÈNDIX DELS CONTES

Si la Martina no fos gran i casada, i encara dormis a la seva habitació a casa els pares... i si per un cas estigués desperta a l’hora màgica, podria escoltar les converses privades entre les noietes dels seus contes de fades.
Una Caputxeta, intrigada, ha passat al conte del costat a la lleixa per parlar amb la Blancaneus.
-Ai, Neus, el llop m’ha dit que el faig tornar boig, flairant-me efluvis de sang quan em troba al bosc. Què creus pot ser...?
-No li has dit res a la mare... Tu que en tens? Ja t’hauria d’haver dit què passa, quan una nena creix.
-I què passa...?
-Ves a preguntar-li a la Ventafocs, que arribaran els nans i no tinc el sopar fet!
La Caputxeta s’enfila a un llibre més gruixut i truca a la coberta.
-Ventafocs, que hi ets?
Entre pàgines, treu el nas la Drizella responent amb veu agre:
-És a fer-la petar amb la princesa l’Aurora.
-Però... l’Aurora està adormida! -es mosqueja, la nena, notant que li pren el pèl-. Bé, ja la buscaré. I sàpigues, fastigosa, que per molt que arronsis el peu no t’entrarà mai la sabateta –li etziba, rabiosa.
Tot seguit salta pels contes fins que troba el de Rapunzel.
Aquesta, necessito! És grandeta i té promès.
Decidida entra al conte, i anant camí de la torre, es troba la Ventafocs. Li diu:
-No eres amb la Bella Dorment, tu...? M’ho ha dit una teva germanastra.
-Ai no, quin avorriment, pobreta! A més, si m’enxampa la Malèfica...? I tu, com és que ets per aquí...?
-Vull saber que passa amb la sang, quan les nenes es fan grans.
-Res greu, Caputxeta. Passa, que a cada cicle de lluna, en perdem una miqueta.
-Aaaa! Vet-ho-aquí el del llop... –rumia, la nena- I jo pensant que era un tip de mores. I a tu, que t’ha portat aquí, Ventafocs...?
-Doncs la píndola del dia després, noia. Perquè, entre el confinament, el canvi d’hora, el toc de queda i no sé que més, ni surto del ball a l’hora, ni la fada hi pot fer res.

ANNA RAMON OCEJO