Àpats flipats

Àpats flipats


Són més de les sis del matí. La boira espessa es comença a dissipar per deixar veure algun raig de llum fugisser. Els vagons llisquen sobre les vies produint un moviment de bressol que em fa aclucar els ulls. 
Una frescor al braç esquerre, em desperta, és el teixit de làtex del superheroi que tinc assegut al meu costat. Davant meu, veig a una noia amb una perruca rossa, maquillada amb colors rogencs i amb un antifaç. No estic segur d'haver despertat. L'altaveu anuncia la meva parada. M'aixeco i veig que darrere meu també s'aixequen uns éssers amb vestits foscos i cara de pomes agres. Surto a l'andana i del vagó del costat unes fades amb ales rosses i perruques blanques se'm queden mirant. Crec que es rifen de mi. 
Continuo caminant, el capità Amèrica agafat de la mà de la dona meravelles es posa davant meu. Arribo al carrer i la majoria de cotxes tenen forma de naus espacials que no toquen a terra. No hi ha semàfors, tot em resulta nou i estrany. De sobte, un parell de policies, amb motxilles a propulsió, m'agafen i m'enlairen en direcció al que sembla una presó futurista. Amb un moviment sobtat de braços aconsegueix-ho alliberar-me. No em segueixen, veig com les seves cares s'allunyen i la meva s'apropa a terra. En uns instants veig passar la meva vida a vint-i-quatre fotogrames per segon. 
L'impacte em fa obrir els ulls. Veig a una dona que em pregunta si m'he fet mal, mentre m'ajuda a aixecar-me.
Els crits d'unes dones discutint-se per comprar l'últim número acabat en set, de la rifa de Nadal, em fan tornar a la realitat. Just després, em prometo que mai més tornaré a menjar remenat de bolets a casa dels meus amics holandesos.



Pseudònim:
Panda