Anonimats

ANONIMATS

La publicitat d’internet era suggeridora: «Kama: Intercanvis sexuals gratuïts entre particulars. Pagament només per l’ús d’instal·lacions.» Provar-ho podia estar bé. S’emplenava un qüestionari amb les preferències. La casa feia la selecció de parella segons les afinitats i exigències declarades. Si un client ho demanava, no hauria llum a l’habitació, podria esperar al llit i eixir sense ser vist. Enviaven un correu donant la cita.
Va ser el cas per a ell. Acaronà a palpes una pell tèbia i una mitja melena llisa. Dels llavis, sabor a pintats. De la veu, a penes uns gemecs. Potser també ella fora nova. Acabaren amb un fantàstic seixanta-nou, del que abans només havia sentit parlar. Per les instruccions rebudes, quan ella va entrar a fosques al lavabo, se n’hagué d’anar. Es va endur la seua fragància dolça.
A casa, ambdós s’adonaren que l’altre portava la cara il·luminada. Fora d’això, tot com sempre. Es volien, però al llit de vegades els costava entusiasmar-se; els mancava un pessic de sal. A l’hora de gitar-se, al apagar la llum ella se li arrimà xiuxiuejant-li que podien fer una bona rebolcada per a encetar el cap de setmana.
―Deixem-ho per a demà, vols? He tingut un dia dur i no va a eixir-nos bé.
―T’agradarà molt, saps? Em trobe inspirada.
―Mira, hui no, de debò. Demà ―Li deixà un bes nerviós i precipitat a la galta.
S’abraçaren per a dormir fent la cullera. Els cabells rossos i rulls d’ella li fregaven la cara i fins i tot es va excitar una mica. Si no fora perquè era impossible diria que, encara que llunyana, era la mateixa fragància captivadora d’aquella dona tan ardent.
―Has anat a la perruqueria?
―No, quan vaig m’allise el monyo. Només m’he dutxat al gimnàs.
De seguida es penedí d’haver-ho dit. Potser havia llançat a perdre la coartada preparada per si de cas. L’amant anònim d’adés podria ser ell, juraria que era ell; l’hauria sentida dutxar-se i massa sabia que quan es banyava el monyo se li feia rull. Ajornà per a l’endemà desfer l’embolic.



Pseudònim: Dora Emon