Cercador
Aniversari històric
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
ANIVERSARI HISTÒRIC
Moments durs, complexos i cruels que auguraven dificultats per aconseguir un propòsit de llibertat.
Tot era confusió, no sabíem com actuar, ignoràvem el més convenient a fer o a dir, únicament teníem clar que havíem de lluitar i no deixar-nos atemorir per aquelles persones que sense escrúpols volien arrabassar-nos la potestat a exercir. L’impacte dels cossos policials armats daltabaix apropant-se’ns i reduint-nos-en, i la desconeixença de les seves intencions finals, ens provocà desfici i molta ansietat. Vàrem patir moments caòtics, d’esglai, així com escenes esgarrifoses, atroces, bàrbares i inhumanes. Tremolàrem del nerviosisme que patíem per la inseguretat, ens sentírem ensopits i abaltits en pensar si sofriríem mal... Se’ns mostraren prepotents, renitents i refractaris a deixar-nos actuar, per contra, el poble indefens i sense recursos potencials però amb fermesa, empenta, ràbia i energia, tragué forces per batallar i aconseguir l’objectiu de plantar-los-hi cara i evitar que trobessin el joiell més preat. Els tractàrem amb fúria, impuls, resistència, però sense esmerçar violència, intentàrem dialogar, però resultà inútil, no entrava dins dels seus afers, segons ells, no podien tolerar la incongruència i la desobediència que mostràvem.
Ens donàrem suport entre nosaltres, malgrat tot el neguit i amoïnament que patíem, mostràrem valentia i braó. Les paraules, els frecs i els gestos fets entre nosaltres ens tranquil·litzaven. Férem mans i mànigues per mostrar potència i fermesa, i transmetérem calma i serenor entre els més vulnerables. Brollaren abundants llàgrimes d’un plor de feblesa, de debilitat, de por, però també de triomf!!
Les vivències amb aroma i perfil de tenacitat, valor, responsabilitat i afany mostrades per molta gent, i exposades a la perillositat d’algunes actuacions viscudes, és tot un mèrit suficientment valuós perquè sigui celebrat l’aniversari d’aquell, històric, 1 octubre de 2017.
Ailec
Maig de 2020
Moments durs, complexos i cruels que auguraven dificultats per aconseguir un propòsit de llibertat.
Tot era confusió, no sabíem com actuar, ignoràvem el més convenient a fer o a dir, únicament teníem clar que havíem de lluitar i no deixar-nos atemorir per aquelles persones que sense escrúpols volien arrabassar-nos la potestat a exercir. L’impacte dels cossos policials armats daltabaix apropant-se’ns i reduint-nos-en, i la desconeixença de les seves intencions finals, ens provocà desfici i molta ansietat. Vàrem patir moments caòtics, d’esglai, així com escenes esgarrifoses, atroces, bàrbares i inhumanes. Tremolàrem del nerviosisme que patíem per la inseguretat, ens sentírem ensopits i abaltits en pensar si sofriríem mal... Se’ns mostraren prepotents, renitents i refractaris a deixar-nos actuar, per contra, el poble indefens i sense recursos potencials però amb fermesa, empenta, ràbia i energia, tragué forces per batallar i aconseguir l’objectiu de plantar-los-hi cara i evitar que trobessin el joiell més preat. Els tractàrem amb fúria, impuls, resistència, però sense esmerçar violència, intentàrem dialogar, però resultà inútil, no entrava dins dels seus afers, segons ells, no podien tolerar la incongruència i la desobediència que mostràvem.
Ens donàrem suport entre nosaltres, malgrat tot el neguit i amoïnament que patíem, mostràrem valentia i braó. Les paraules, els frecs i els gestos fets entre nosaltres ens tranquil·litzaven. Férem mans i mànigues per mostrar potència i fermesa, i transmetérem calma i serenor entre els més vulnerables. Brollaren abundants llàgrimes d’un plor de feblesa, de debilitat, de por, però també de triomf!!
Les vivències amb aroma i perfil de tenacitat, valor, responsabilitat i afany mostrades per molta gent, i exposades a la perillositat d’algunes actuacions viscudes, és tot un mèrit suficientment valuós perquè sigui celebrat l’aniversari d’aquell, històric, 1 octubre de 2017.
Ailec
Maig de 2020
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
298159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!