Cercador
Aniversari en un glop
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Aniversari en un glop
El Pau i la Laura estan asseguts al terra, un davant de l’altre, prenent una copa de vi blanc.
-Feliç aniversari confinat Laura.
Apropen les copes per brindar i beuen.
-No t’acabes la copa? -li pregunta el Pau.
-No, ja saps que sempre m’agrada deixar un “culet”. No m’agrada que s’acabin les coses.
-Ara entenc aquella filera de copes mig plenes de damunt l’aigüera.
-Et refereixes a aquelles que et tocava netejar fa dos dies?
-Mmm... no ho tinc clar.
-Jo tampoc.
-Bé dona, ja les netejaré després.
-No.
-No què?
-Que no ho tinc clar.
-A veure... pensem-hi. Ens vam confinar dilluns i va ser quan vam anar al supermercat a buidar la part del paper de vàter i l’apartat de l’alcohol. Dos coses essencials a la nostra vida.
-Cert, però…
-Aquell dia va ser quan em vas dir que netegés les copes. Però entre les cassolades, els aplaudiments i les classes virtuals... no he tingut temps. Després ho faig, que avui és el teu aniversari amor.
-Pau, és el nostre aniversari, no el meu. Què creus que estem celebrant?
-Ara... no ho tinc clar...
-Avui fa set anys que vam començar a sortir junts.
-Hòstia... doncs... felicitats amor!
El Pau li vol fer un petó i ella el frena amb la mà.
-Pau, no tinc clara la nostra relació.
-Però què dius ara? És per això de les copes? Dos minuts i les netejo.
-No. Aquest confinament m'ha servit per conèixer un altre Pau i també una altra Laura. Passem tot el dia junts i m'he adonat que no tenim res a veure.
-Però si tenim molt en comú!
-Per exemple?
-El vi. Ens agrada beure.
-Als alcohòlics també els agrada beure i no per això s’aparellen entre ells.
-Doncs... ens encanten els nens, per això en volem tenir.
-Als pedòfils també els hi agraden els nens. A més, ets tu qui en vol tenir! Jo he renunciat a la meva descendència.
-Ai, Laura, doncs ens agrada... no ho sé... puf... de veritat que m’estàs deixant el dia del nostre aniversari?
La Laura el mira fixament als ulls mentre s’acaba en un glop el vi de la seva copa.
Irene
El Pau i la Laura estan asseguts al terra, un davant de l’altre, prenent una copa de vi blanc.
-Feliç aniversari confinat Laura.
Apropen les copes per brindar i beuen.
-No t’acabes la copa? -li pregunta el Pau.
-No, ja saps que sempre m’agrada deixar un “culet”. No m’agrada que s’acabin les coses.
-Ara entenc aquella filera de copes mig plenes de damunt l’aigüera.
-Et refereixes a aquelles que et tocava netejar fa dos dies?
-Mmm... no ho tinc clar.
-Jo tampoc.
-Bé dona, ja les netejaré després.
-No.
-No què?
-Que no ho tinc clar.
-A veure... pensem-hi. Ens vam confinar dilluns i va ser quan vam anar al supermercat a buidar la part del paper de vàter i l’apartat de l’alcohol. Dos coses essencials a la nostra vida.
-Cert, però…
-Aquell dia va ser quan em vas dir que netegés les copes. Però entre les cassolades, els aplaudiments i les classes virtuals... no he tingut temps. Després ho faig, que avui és el teu aniversari amor.
-Pau, és el nostre aniversari, no el meu. Què creus que estem celebrant?
-Ara... no ho tinc clar...
-Avui fa set anys que vam començar a sortir junts.
-Hòstia... doncs... felicitats amor!
El Pau li vol fer un petó i ella el frena amb la mà.
-Pau, no tinc clara la nostra relació.
-Però què dius ara? És per això de les copes? Dos minuts i les netejo.
-No. Aquest confinament m'ha servit per conèixer un altre Pau i també una altra Laura. Passem tot el dia junts i m'he adonat que no tenim res a veure.
-Però si tenim molt en comú!
-Per exemple?
-El vi. Ens agrada beure.
-Als alcohòlics també els agrada beure i no per això s’aparellen entre ells.
-Doncs... ens encanten els nens, per això en volem tenir.
-Als pedòfils també els hi agraden els nens. A més, ets tu qui en vol tenir! Jo he renunciat a la meva descendència.
-Ai, Laura, doncs ens agrada... no ho sé... puf... de veritat que m’estàs deixant el dia del nostre aniversari?
La Laura el mira fixament als ulls mentre s’acaba en un glop el vi de la seva copa.
Irene
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!