Cercador

Llista categories

Anhelant claredat

Un relat de: Bonhomia

Dona'm una mica d'aigua per beure;
no cal que em dónis la mà,
si de la calor me n'afarto
a un altre sofriment deixaré pas.

No em compadeixis:
no creguis que estic tant malament.
Però les tempestes de l'hivern
em pesen a l'esquena
i al cor.

L'últim que faria
és ferir-te amb una arma invisible,
però no puc deixar de seguir
els teus passos llunyans.

El dia que pugui expressar
el que sento
amb paraules
seràs una princesa de pedra.

No puc estar quiet,
no trobo una substitució.
Em miro al mirall
i ell em fa preguntes:
-Perquè t'has enamorat?
-Ets boig?
-Mira quina cara de desesperat que fas!
I sóc jo,
que m'ho pregunto,
que m'ho plantejo,
des que el meu cor va ballar dos o tres dies.

Si fossis una serp
et deixaria mossegar-me,
que per molt
que la vida tingui alt valor,
no despreciaria cap desig teu.

El sol em molesta,
ha canviat d'aspecte.
La seva llum és tant seca
com els rius del meu cos.

Busco alegria en les paraules
però no ho sé fer millor.
La nit m'espanta
perque no tinc pel que lluitar:
els meus somnis són tant fràgils
que fan cosa de tocar.

Cada dia m'intriga més
el que potser mai sabré:
quina imatge dibuixa el teu cor?
a quants anys llum estic
de l'esperança d'un pobre somniador?
Que sóc jo,
però jo què sóc?
Només carn i os per un destí fosc.

Comentaris

Afegir comentari

espléndid poema[Ofensiu]
gypsy | 02-08-2006 | Valoració: 10
No t'havia llegit mai i he quedat meravellada
dels teus mots il.luminats.

una abraçada!

gypsy
"Que sóc jo,[Ofensiu]
Reguitzellera | 02-08-2006 | Valoració: 9
però jo què sóc?
Només carn i os per un destí fosc."

L'enamorament enfosqueix les idees, et deixa cec, ja diuen que l'amor t'hi fa tornar....
Cercant la llum entre tanta foscor...[Ofensiu]
ROSASP | 26-07-2006
És curiós com la percepció de les coses es torna tan diferent quan els somnis es cobreixen d'ombres.
Res sembla estar a l'abast, tot resulta estranyament llunyà i els motius per somriure es dilueixen entre vius colors que et conviden a formar part dels seu esclat.
Un anhel que crida desesperadament entre els versos, lliscant fins fondre's amb el seu propi ressò...

Gràcies al teu comentari he passejat pels teus relats. M'ha cridat molt l'atenció El miracle, potser perquè una veueta dins del cor em diu que cadascú de nosaltres som un esquitx d'univers, una mostra d'infinit, però encara no hem après a sentir-nos formar part d'aquest tot.
En fi, t'ho diu una somiatruites que es passa mitja vida volant i l'altra aterrant de morros a terra...
Espero que ben aviat la llum del sol il·lumini la teva mirada.

Una abraçada!
Ain't no sunshine when she is gone...[Ofensiu]
angie | 26-07-2006
Una cançó que, curiosament, escoltava mentre et llegia... Casualitats?. Buff..
El poema preciós, sergi. Un crit a la llum, a la que és en els viaranys del cor i topa amb obstacles per sortir, o potser, ben a l'inrevés, una llum que encega i que crema l'ànima,

El sol em molesta,
ha canviat d'aspecte.
La seva llum és tant seca
com els rius del meu cos.

M'ha agradat molt!

Una abraçada, col.lega

angie

l´Autor

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515390 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Afegir a preferits

Biografia:

L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >