Cercador
Angelique [L'eterna soledat (Retalls ombrívols de llum); I, 1]
Un relat de: deòmises- Compartir:
Laberints de llum i d'ombra. Laberints de tristor sens nombre
Les passes s'hi perden constantment: Creixen dins del meu pensament
El cristall calla els secrets On els somnis vaguen distrets,
Guardats en els baguls de la memòria. Aliens al transcurs de la història.
Corda de l'argila musical, Saben l'origen de l'ordre terrenal?
Quan sembraràs els meus dies O desconeixen els amors, les melangies
De subtilesa angèlica Que es lliguen al cor com la cèlica
D'ales curulles d'esperançat amor? Resquícia d'un Edèn perdut -esglai sonor-?
Quant de temps hauré d'esperar Quant hauré d'esperar el futur va
L'Ariadna de la meva melodia? Si sé que la nit no esdevé dia?
Potser fins que acabi l'eternitat? Potser fins que acabi la soledat?
Laberints d'ombra i de llum. Laberints de tristor, sense rumb.
El desig per tenir de nou l'ambre Sóc presoner del món en la cambra
Dels teus somnis lentament em consum. Del temps, buscant l'àngel de la llum
l´Autor
372 Relats
1005 Comentaris
306580 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978