Cercador
Àngela Maria!
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
"Àngela Maria!" o, simplement, "Àngela!": recordo haver sentit aquesta interjecció en boca dels avis materns, tots dos barcelonins provinents del Baix Penedès. En els diccionaris catalans hi figura definit per les expressions equivalents "Això mateix!" o "Justa la fusta!", ambdues usades per ratificar o aprovar allò que algú ha dit. En castellà, en les formes "¡Ángela!", "¡Ángela María!" i "¡Angelamaría!", la RAE li dóna aquest significat i també, curiosament, el contrari, quan diu que s'usa per denotar que s'aprova quelcom, que algú s'adona de quelcom o que causa estranyesa el que se sent; també per denotar admiració, sorpresa o protesta, i que hi ha variants utilitzades a Costa Rica, Cuba i Veneçuela; com a expressions equivalents cita "¡Así es!", "¡Eso es!", "¡Bien está!" i "¡Acabáramos!", i, entre diverses hipòtesis etimològiques, dóna com a més versemblant aquesta, que traduiré al català: "Àngela Maria" prové de les paraules de l'anunciació, "L'Àngel anuncià a Maria", transformades mitjançant un hipèrbaton en "Anuncià l'Àngel a Maria", reduïdes a "Àngel a Maria" i finalment a "Àngela Maria" mitjançant una sinèresi en què "Àngel" s'apropia de la "a".
Quan em toqui convocar un RepteClàssic en el Fòrum, proposaré aquesta exclamació com d'inserció obligatòria en el context d'algun tema ben modern o postmodern, i que Déu us agafi confessats. Els camins del llenguatge, com els del Senyor, són infinits.
Comentaris
-
Una expressió col.loquial[Ofensiu]Montserrat Agulló Batlle | 16-03-2025
Aquesta expressió crec que està en franc desús avui dia. Els meus pares, tots dos gironins, la deien sovint i practicament sempre anava seguida d'un sospir, fet que jo interpretava que bona cosa no era. Jo ja no la dic mai, i no crec que els nostres fills i nets ho sapiguessin interpretar. Quan els vegi els hi preguntaré.
Ells tenen un regitzell de paraules noves per espressar més o menys el mateix. Jo crec que és important el tó en que es díuen.
Jo solo dir 'Mare meva....on anirem a parar?
-
Gracies[Ofensiu]Prou bé | 16-03-2025
Pel teu relat/article, com sempre, ben documentat.
M'agrada llegir els teus escrit que m'instrueixen a Ochoa que tremolo quan penso en què cens proposaràs.
Amb total cordialitat -
Una de nova[Ofensiu]Rosa Gubau | 16-03-2025
A casa els avis, aquesta expressió l'havia escoltat un munt de vegades, jo l'interpretava amb una connotació bastant negativa, una exclamació de sorpresa gens agradable, similar, a Déu ens agafi confessats... I també pensava que era una expressió ben nostra.
Sempre se n'aprèn alguna de nova.
Bona explicació Joan Colom.
Rosa. -
Vet-ho aquí[Ofensiu]SrGarcia | 15-03-2025
Confesso que he fet servir l'expressió "Àngela Maria" molt sovint sense tenir una idea clara del seu significat.
La feia servir en el sentit de "vet-ho aquí".
Sobre el seu origen, ja saps , ni puta idea.
Veig que en castellà també es fa servir, cosa que m'estranya: "se usa para denotar aprobación, admiración, sorpresa, protesta, o el hecho de caer en la cuenta de algo." (Tesoro de los diccionarios históricos de la lengua española)
En aquest sentit la feia servir. .L'origen de l'expressió és ben curiós, sí. Si n'hem d'escriure un relat, que Déu ens agafi confessats. T'asseguro que no l'escriuré.