Anelles

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Anelles
.

Va pensar que el ferrer tenia raó. La cadena es veia bonica i robusta alhora. L'artesà havia dibuixat al ferro, negre com nit tancada, minúsculs estels que la feien del tot adient per un infant. A més a més, el detall del coixinet groc, envoltant per dintre el grilló, oferia una blanor delicada al turmell, un consol gairebé alegre. Va revisar anella per anella; era un treball precís, un encaix sense fissures.
S'estremia d’impaciència per arribar a la casa i fer el canvi. L'antiga cadena estava rovellada i s'havia quedat curta. De tant en tant, a la criatura li agafava un desfici i la sacsejava i estirava amb fúria, encara que prengués mal. La nova era prou llarga per arribar a qualsevol racó de l'estança.
Ara, l’infant ja pot abocar-se a la finestra. Sota el cel ombrívol, els ametllers encara emblanquinen bona part de la vall, dolços com glops de llet. La carena, al fons, esdevé blavosa, un daltabaix d'onades seques i, al bell mig del bosc, vet ací les barraques de fusta i palla disseminades i, a aquell costat del bassal, uns troncs apilats i un altar de pedra. A les nits, udolen els llops. Una matinada gosa mirar i veu com els animals travessen el polsós cementiri. Hi arriben sols, si bé, quan surten, nens de la seva edat els cavalquen i, quan s'apropen, distingeix les pells esquinçades com retalls sagnants tremolant al vent. Xiscla molt fort, s'allunya de la finestra. La comitiva ha deixat al seu pas un fred que li fa ziga-zagues per l'esquena, com una mà glaçada. La seva pell, però, a la llum de l’alba, és llisa i neta.
El jorn del sacrifici el trobarà arraulit. Sota la lluna vermella de la collita, el guardià l'alliberarà de la cadena, fruint per un instant del seu somriure confús.



Pseudònim: Begònia D

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: