AMB TRES DEL BATEIG N’HI HA PROU

La mare està fins al capdamunt d’escridassar-los pel rebombori que ocasionen els sis galifardeus de la casa i amb l’afegit del pastor alemany perdent l’alè mentre derrapa pel parquet, el periquito piulant esmaperdut i el conillet d’índies escapolint-se de les mans de la canalla. Ja han berenat i els deures de l’escola estan lluny de fer-se sols. La sabatilla és l’amenaça constant que molt de tard en tard vola sense massa punteria. L’altra, sempre és que ho explicarà tot al pare quan arribi de la feina i cap d’elles aconsegueix el seu propòsit. Tots ells, els infants evidentment, tenen un nom, un nom bíblic, exceptuant els animalons, amb tot el que comporta i un nom però que en el llenguatge infantil s’escau a l’hora de tocar els pebrots en la versió vegana, o els nassos a la familiar. Amb l’esverament de la mainada i els estira i afluixa, no hi ha religió que valgui i en “Dumbo” plora assegut en un racó, sense ningú que el consoli, per que li han esberlat una joguina el “Morrots” i la “Truja” amb la pilota que intenta traspassar el sota de la taula o el marc de la porta en un partit de campionat, mentre el “Negre” fa la guitza a la “Mamussa” desvestint les seves nines tot burlant-se de les ulleres de cul de got que duu i la “Judes”, enmig de la cridòria, persegueix la Kimba per allunyar-la de la cuina i tancar-la a la cambra de bany. Una olla de grills.
La paternitat dels malnoms se sospita que recau en un dels germans, el de sempre, l’entremaliat fosc que se les pensa totes, sempre dolentes. No hi ha arrels etimològiques vàlides o reconegudes quan de la boca dels marrecs surt la paraula punyent que fereix més que un insult i el gest de contrarietat esguerra algun rostre, com també l’esguerra el clatellot disciplinat i sec que reben del pare si escolta algun d’aquest improperis. Tot i saber-ne el motiu que desperta un lleu somriure portes endins, pensa que això no són noms de missa.