Cercador
TRETZE
Un relat de: Janes XVII- Compartir:
Tant me`n fot la superstició de qualsevol mena, la del tretze em fa somriure més aviat. Dimarts i tretze, serà aquí perquè en d’altres indrets és el divendres i que m’ho diguin a mi que em vaig casar un divendres tretze, aprofitant el pont del Pilar. No vàrem triar la data, simplement per la superstició escampada arreu, era l’única que quedava lliure per un casament a terres gaèliques, tant pel mossèn de torn com pel restaurant, i quin restaurant, era més un castell de senyors feudals. Van haver de llogar des de jueus i hindús a africans per atendre el banquet, pel dia és clar. Els membres familiars, catòlics, apostòlics i romànics no les tenien totes, però es van apuntar a la dilatada festa de celebració que passava per un pont. És clar que a la llarga, la unió tampoc va ser fins a la mort separadora, però tinc assumit que no va ser pas el tretze el responsable del divorci. De fet també va ser un tretzè d’aniversari quan em van anunciar que prou, que necessitava espai i respirar. Un clàssic. Sorprenent perquè vivíem al mig de la muntanya allunyats de tot. Queda lluny avui i no hi ha rastre d’angoixa per la sotragada, en tot cas melangia pels bons moments.
Entremig hi va haver un esquitx de tretze que es va quedar en set. De primer hi havia prevista un cesària, del meu únic fill, pel maleït dia tretze però una vegada més, algú de l’equip mèdic va protestar i no sé si era catòlic, apostòlic i romànic, però la seva agenda va guanyar. La meva fillola va néixer en tretze també amb una cesària però amb una llevadora bruixa que no creia en supersticions.
Una vegada fa un grapat d’anys vaig encertar un tretze a la travessa i va ser un aiguabarreig entre l’alegria i l’emprenyament, quan encara era un catorze el premi gros de la pilota. Ara mateix soc a la pàgina tretze, curiosament, d’un document d’esbossos on sempre començo o embasto els escrits, ves per on.
Al sant sopar eren tretze, més el servei, que ningú en parla, i la famosa bossa de trenta monedes era per pagar el compte i va passar que algú, del qual no vull dir el nom, es resistia a deixar la propina convenient. A la fi li van restar tretze monedes i ell decebut, però és el que té anar a la carta.
A casa el meu pare eren dotze germans i van proposar un referèndum vinculant per veure si arribaven al tretzè però abans es van veure reduïts a onze per la mort sobtada de la petita i aquesta no és una història de somriure.
He dut el dorsal tretze per anys i sense manies i no sempre perdíem però per guanyar vaig haver de llençar el tres a les escombraries.
El famós any 1714, símbol de la nostra independència, suma tretze també i si bé no va ser una diada de glòria, l’hem vestit de festa multitudinària.
He llegit, que no comprovat, que tretze segons són el màxim que pot enlairar.se una gallina, no sé si després de posar l’ou que va més lleugera, i posats a llegir, m’he deixat de bajanades i avui dia tretze ,m’he llegit els relats que pertanyen a la sort del tretze.
Entremig hi va haver un esquitx de tretze que es va quedar en set. De primer hi havia prevista un cesària, del meu únic fill, pel maleït dia tretze però una vegada més, algú de l’equip mèdic va protestar i no sé si era catòlic, apostòlic i romànic, però la seva agenda va guanyar. La meva fillola va néixer en tretze també amb una cesària però amb una llevadora bruixa que no creia en supersticions.
Una vegada fa un grapat d’anys vaig encertar un tretze a la travessa i va ser un aiguabarreig entre l’alegria i l’emprenyament, quan encara era un catorze el premi gros de la pilota. Ara mateix soc a la pàgina tretze, curiosament, d’un document d’esbossos on sempre començo o embasto els escrits, ves per on.
Al sant sopar eren tretze, més el servei, que ningú en parla, i la famosa bossa de trenta monedes era per pagar el compte i va passar que algú, del qual no vull dir el nom, es resistia a deixar la propina convenient. A la fi li van restar tretze monedes i ell decebut, però és el que té anar a la carta.
A casa el meu pare eren dotze germans i van proposar un referèndum vinculant per veure si arribaven al tretzè però abans es van veure reduïts a onze per la mort sobtada de la petita i aquesta no és una història de somriure.
He dut el dorsal tretze per anys i sense manies i no sempre perdíem però per guanyar vaig haver de llençar el tres a les escombraries.
El famós any 1714, símbol de la nostra independència, suma tretze també i si bé no va ser una diada de glòria, l’hem vestit de festa multitudinària.
He llegit, que no comprovat, que tretze segons són el màxim que pot enlairar.se una gallina, no sé si després de posar l’ou que va més lleugera, i posats a llegir, m’he deixat de bajanades i avui dia tretze ,m’he llegit els relats que pertanyen a la sort del tretze.