Cercador
APLEC UNIVERSAL
Un relat de: Janes XVII- Compartir:
El caprici del destí em transfigura l’entorn en un núvol de babel. Negra nit d’estiu i la llarga taula parada és un homenatge a l’amistat i a les noves coneixences. Tres col·lectius familiars de bressols dispersos comparteixen l’espai al peu de la llegenda serrada. El punt de trobada simplement.
De la terra dels somnis de jovent un homenot m’encaixa la mà i em transmet a l’instant la naturalitat en perill d’extinció. Un grapat de coincidències més enllà de la generació em rendeixen a la passió de les paraules en una llengua que no és la meva. Ens en sortim prou bé. La dona, la seva dona, capta la meva absoluta atenció amb la seva parla dolça i nítida i m’obliga a regirar el calaix de la memòria a la recerca d’una imatge. D’una semblança que, als meus ulls, és clarivident. Una família de les antípodes al complert. Les cultures i els paratges de natura omplen l’escena i el reconeixement recíproc. Som els mateixos que en el Sant Sopar però sense cap, sense doctrines i amb ganes de passar-ho bé. Dotze adults ja, de diverses anyades, que com els vins evolucionen. Les menges són el nexe d’unió amb els membres també d’una altra terra allunyada i escanyada avui però que dormen a prop des de moltes llunes enrere. Maridatges d’enamoraments abans impossibles i que el present transporta, com el pol·len les abelles, des d’arreu i per arreu. Una altra cultura integrada i amatent que dansa entre quatre llengües que belluguen entre la brasa, les copes i el menjar.
El poc temps per compartir no aporta presses, només degustació. El tast d’unes hores de gaudi entre persones sense pretensions.
Els ulls de la filla de les antípodes, contrasten amb el color del bronze atractiu que llueix i amb una veu que la vesteix de personalitat. S’expressa sense complexes i esquitxa les seves inquietuds i el seu desig per l’Àfrica negra. Enamorada de les ganes per la capital catalana, ha trobat l’excusa en el seu germà, tot múscul, que ha captivat una de les filles en una illa de la mitologia. Tot un entortolligament.
Els altres som de casa, fills de la llengua que aquesta nit s’amaga per cortesia i amfitrions d’una trobada expectant que sobrepassa les previsions. Potser sí que a la fi, els somnis de jovent ens provocaran el desig.
De la terra dels somnis de jovent un homenot m’encaixa la mà i em transmet a l’instant la naturalitat en perill d’extinció. Un grapat de coincidències més enllà de la generació em rendeixen a la passió de les paraules en una llengua que no és la meva. Ens en sortim prou bé. La dona, la seva dona, capta la meva absoluta atenció amb la seva parla dolça i nítida i m’obliga a regirar el calaix de la memòria a la recerca d’una imatge. D’una semblança que, als meus ulls, és clarivident. Una família de les antípodes al complert. Les cultures i els paratges de natura omplen l’escena i el reconeixement recíproc. Som els mateixos que en el Sant Sopar però sense cap, sense doctrines i amb ganes de passar-ho bé. Dotze adults ja, de diverses anyades, que com els vins evolucionen. Les menges són el nexe d’unió amb els membres també d’una altra terra allunyada i escanyada avui però que dormen a prop des de moltes llunes enrere. Maridatges d’enamoraments abans impossibles i que el present transporta, com el pol·len les abelles, des d’arreu i per arreu. Una altra cultura integrada i amatent que dansa entre quatre llengües que belluguen entre la brasa, les copes i el menjar.
El poc temps per compartir no aporta presses, només degustació. El tast d’unes hores de gaudi entre persones sense pretensions.
Els ulls de la filla de les antípodes, contrasten amb el color del bronze atractiu que llueix i amb una veu que la vesteix de personalitat. S’expressa sense complexes i esquitxa les seves inquietuds i el seu desig per l’Àfrica negra. Enamorada de les ganes per la capital catalana, ha trobat l’excusa en el seu germà, tot múscul, que ha captivat una de les filles en una illa de la mitologia. Tot un entortolligament.
Els altres som de casa, fills de la llengua que aquesta nit s’amaga per cortesia i amfitrions d’una trobada expectant que sobrepassa les previsions. Potser sí que a la fi, els somnis de jovent ens provocaran el desig.