LA SAL DE LA VIDA

Passejo pel mercat de llibres vells on l’olor del paper transpira les històries vestides de lletres, però també hi tenen cabuda paradetes on s’apilen col·leccions de tota mena que transporten al passat allunyat o proper. Monedes a l’engròs en caixes de fusta i d’altres en àlbums de grans dimensions ben endreçades, com els segells, que disposen de molt espai i menys embalum. També hi ha cromos a cabassos, còmics de jovent que reconec i d’altres que no, revistes de cultura culinària, de cosits i de corbes sensuals, però m’atura el caminar un llibre, o més aviat un “llibrot”, dels que necessites una taula per obrir-lo de bat a bat. Mites i Llegendes Nòrdiques llegeixo a la coberta i em transporta a pensar en el pare, que encara viu en un pis de l’eixample farcit de tota mena d’objectes i llibres al respecte. El pare ha estat tota la seva vida dedicat a l’estudi de les diferents mitologies i divinitats i jo diria que fins i tot trasbalsat per la matèria. Se sap fil per randa els Déus de totes les geografies, les seves llegendes, les seves virtuts i pecats. La teologia se li va quedar petita i jo vaig créixer en un ambient intangible, com intangible va ser la meva mare que va desaparèixer quan jo era adolescent. Fill únic com era, i sóc, vaig preferir ancorar els peus a la terra, malgrat les eternes dissertacions del pare, i gaudir en tot cas dels meus herois de carn i ossos que si calia me’ls podria trobar cara a cara i demanar-los un autògraf. Sense Déus a qui estimar o idolatrar, em bastava alguna persona on emmirallar-me per acomplir els meus somnis de jovent, sense deixar de mirar de reüll la genealogia extremadament embolicada que abduïa i abdueix al pare. Malgrat aquestes arrels no vaig entendre mai que el pare col·loqués una estàtua de sal al bell mig de la sala, que recordava a la mare. Això sí, de sempre, en cada visita m’ha regalat una bosseta de sal com em consta que ha fet amb el veïnat. Ja només resten les cames i la tensió arterial del pare pels núvols.